La teulada era a una sola vessant, orientada cap a un costat per evitar que l'aigua caigui sobre la barraca del darrera.
El que crida més l'atenció és precisament la barraca annexa, on el plec de llibre que formen les pedres de la volta s'estén pels costats fins a tocar el terra. Es un model de construcció diferent de la majoria de tines obrades que hem vist en altres zones, al Bages per exemple.
Podem observar com la nostra barraca mostra una certa similitud amb cabanes d'un tipus comú en comarques de més al sud, com aquesta del Vilosell, a les Garrigues (a sota).
Per davant de la tina hi passa el 'camí de Bacardit', però la casa de Bacardit queda allunyada, en canvi el Mas Vidal queda més a prop i aquest és el nom que he preferit per batejar-la.
Ha estat 'descoberta' per l'amic Francesc Brunet, que la va clissar des de la carretera de Prats de Rei a Jorba. Podem anar-hi des del PK 48.7 d'aquesta carretera, d'on surt una pista que passa per Comalats, cal Vicenç, cal Cansat, al següent trencall girem a l'esquerra i 200 m després trenquem de nou a l'esquerra. Si anem motoritzats amb un vehicle de xassís poc alt haurem aparcar en aquest punt i seguir a peu. Arribats a unes construccions de totxana abandonades baixarem pel fil de la serra de Mas Vidal fins a ensopegar el camí de Bacardit que seguirem de pla cap el NO.
Un tros més avall corre la Riera de Sant Pere, que fa de divisòria entre Rubió i Veciana.
Coordenades: 41º 39.812' N 1º 31.739' E







Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada