La pedra de Cal Canonge

Fa anys a Cal Canonge aprofitaven les dues concavitats d'aquest roc per plantar-hi safrà. Tot i ser conegudes de fa temps, gairebé sempre han estat plenes de terra, passant sovint inadvertides. Gràcies a que el 2010 es van ser netejades i buidades es poden observar avui dia d'una manera més diàfana.
Van ser publicades en el seu moment com les tombes de cal Pallarès, també hi ha qui ha qualificat la roca de pedra dels sacrificis, però el criteri que aquí defensarem serà un altre.

Les proporcions de les dues cavitats no són les més usuals per unes tombes. Les mides del sot més gran són de 2.50 m de llarg per 0.80 m d'ample, però el fondo és escàs i relativament pla, per una vora només fa uns 16 cm d'alt. En aquest costat hi trobem un forat i un regueró de 32 cm de llarg per on buidar cap a la cavitat veïna.
Aquesta segona cavitat, més irregular, amida 1.40 m de llarg per aproximadament 0.90 m d'ample, el fondo en un extrem arriba als 0.80 m.

El forat que les comunica i la disposició dels dos fondos a diferent nivell, fan que aquest roc en conjunt resulti molt similar a d'altres artefactes ja visitats en aquestes pàgines, per això m'inclino a creure que és un antic trull de vi. Cal tenir en compte també que la posició original de la pedra havia de ser lògicament la horitzontal. La cavitat més llarga i poc fonda seria la cubeta de trepig del raïm i l'altra seria el biot de recollida del most. Cal destacar, però, que no presenta senyals d'haver tingut incorporada una premsa, cosa força habitual a tota la Península Ibèrica en estructures d'aquesta mena, però no tant en el Bages, on és més corrent trobar-hi encaixos per una premsa de palanca.

Els arqueòlegs Daura i Galobart, autors d'una Arqueologia del Bages, ja manifestaven els seus dubtes sobre les suposades Tombes de Cal Pallarès en un article de l'any 1982: Malgrat esmentar-les com a tombes dubtem que ho siguin, car semblen més aviat dipòsits d'aigua (inclús hem observat un regueró que les comunica). Suposant que ho fossin no hi ha dubte que haurien estat reformades després per altres usos aliens a llur primitiva funcionalitat. La (cavitat) nº2, quasi quadrada, s'allunya molt de la tipologia típica funerària...

Els mateixos autors les citen també dins l'enciclopèdica obra Catalunya Romànica, on ja mencionen la seva similitud amb dipòsits d'un trull.

La pedra es troba en terme d'Aguilar de Segarra (Bages), entre les cases de Cal Canonge i Ca l'Escuder, sobre un revolt de la carretera. Tot i la facilitat d'accés és aconsellable preguntar a Cal Canonge, la Mercè i el Josep us atendran amb tota gentilesa. 

S'hi va fàcilment prenent la sortida 114 de l'Eix Transversal i seguint en direcció a Fonollosa fins poc després del km 18 de la BV-3008.

Referències:

A. Daura i J. Galobart, Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages. Dovella nº 5, 1982.

Per consultar l'inventari de trulls, tines i premses rupestres punxar aquí.