A jutjar per les transformacions que s'hi endevinen, a aquest parell de tines aïllades li podem suposar un prolongat temps d'ús al llarg de molt de temps, tot i que probablement no siguin anteriors a la veïna casa de Cal Segarra, que va ser edificada el XVIII..
Les mides dels dos dipòsits són molt similars, de 1.70 i 1.90 m de diàmetre, i es troben molt junts arran d'un marge rocós, on van ser excavats de dret a la roca. Com que estan molt coberts de l'enderroc de la teulada i de terra, no és possible veure el fons ni saber si estaven comunicats interiorment per algun forat. Només és visible una boixa, que dona a l'interior d'un cobert de pedra que tampoc té sostre.
Que la paret de pedra que entorna les tines (de la que queda poc més de 1 m d'alçada per la part de dalt) va ser aixecada posteriorment a que fossin excavades, es pot deduir pel fet que la paret circular d'una de les tines encavalca el llavi de l'altra.
Interiorment tenen una cornisa prima per sustentar un brescat, estan arrebossades i una d'elles mostra a la part alta una filada de cairons corbats, que no fan ni la mida ni el color dels típics cairons vidriats més moderns.
Els caires dels portals d'accés superior a les tines mostren un acabat menys polit que el dels caires del cobert inferior, suposadament més modern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada