Serra del Castellar (I): el castell

La Serra del Castellar és una llarga carena boscosa que s'estèn de SO a NE a llevant de Ponts i que conserva en els seus punts més alts un dels llegats més ignorats i alhora més interessants d'aquesta part del país.
Quan tenia mig enllestida aquesta ressenya, fa tan sols vuit dies, un incendi es va estendre des del sud afectant el tros de terreny que em proposava tractar, dins el terme d'Oliola, a la Noguera. Els bombers van impedir que l'església de Sta Maria de la Serra en sortís malparada, però la resta d'estructures que veurem han quedat en bona part ennegrides i plenes de cendra. La majoria de les fotos que segueixen són de poc abans de l'incendi.

trull B

L'accés és una petita excursió. Cal prendre primer la carretereta que uneix Vilanova de l'Aguda (a l'entrada del poble direcció Sta Perpètua) amb el restaurant Can Valls, PK 124 de la carretera C-14 Ponts-Basella (veure ressenya Pujanxeric). A 2.10 km de Vilanova i a 2.20 km del restaurant el sender GR-3 travessa molt dissimulat la carretera, cal seguir les marques blanc-i-vermelles, carenejant en direcció a ponent. 

Al cap de 2 km de caminar, una mitja hora, passarem pel costat mateix del primer trull (que anomeno trull B) excavat a la roca, uns 200 m abans d'arribar a l'església romànica de Sta Maria. El trull mostra en el lateral un rebaix aplanat que deuria servir per trepitjar el raïm.

trull B

Aquí on som, enfilades dalt mateix de la carena, hi ha les restes d'una extensa fortificació de la que se'n desconeix el nom i la datació, construïda amb carreus grans ben desbastats i arrenglerats en línies precises i rectes. La única ressenya que hem trobat és la de J. Bolós i M. Gabriel a la p 377 del vol XVII, Noguera, de Catalunya Romànica, que deixa oberta la qüestió del seu orígen.

Amb l'incendi ha quedat exposada amb detall la distribució de les estances d'aquesta fortificació al llarg d'una extensa longitud de la carena. Entremig destaca la següent roca, plena de forats i encaixos, damunt la qual sembla que hi va haver enlairada una torre. 

Les clapes clares posen de manifest l'acció erosiva del foc sobre la roca sorrenca.

Enfilats dalt d'aquesta roca veurem amb facilitat fins a 4 trulls a la nostra falda, l'anterior i tres més, un d'ells de curiosa forma pentagonal:

trull A, pentagonal

trull C, volcat a la pendent

trull D , al mateix nivell que l'A i el B, més al nord

Una llarga peça rectangular d'aquesta fortificació queda una mica més al nord de la roca-torre i al seu costat hi trobem el dipòsit o trull de més capacitat de tots (trull E), que segueix la tònica dels altres, de forma allargada i poca fondària (un d'ells fa 2.80 x 1.40 m i 0.90 de fondo), amb clares similituds amb els trulls de Flix de Balaguer, de Cal Ferrer, o els més propers de Pujanxeric.

trull E

Un incendi té la majoria de les vegades causes humanes i deixa sempre una cicatriu lamentable en el paisatge. Sembla mentida que tractors i màquines agrícoles, amb lo cares que són, no tinguin manera d'evitar que en surtin espurnes que encenguin la palla, com aquesta vegada. En qualsevol cas sap greu pels animals que hi hauran deixat la pell, però la vegetació, si la deixem fer, es tornarà a estendre i la pluja rentarà en bona part la cendra i el sutge. Ara, però, que molts vestigis han quedat a la vista es podria aprofitar per fer-ne un estudi complert. Com en el cas d'aquesta construcció, a 50 m de la paret N de l'església, que podria ser contemporània tant de la fortificació com de la immediata casa forta de la Serra, que veurem al proper post.