Arribar-se fins a la Cova d'en Pere és un petit passeig pels excursionistes que pugen fins el tossal de la Baltasana, el mirador més enlairat de les Serres de Prades (1203 m). L'espectacular balma, amb múltiples dependències i racons que inciten a ser explorats, havia estat ocupada per un antic mas del que avui se n'ha perdut el nom.
L'arcada de l'entrada encara conserva gravada a la llinda una data que sembla dir 1875. Però diversos indicis fan pensar en una ocupació més antiga. Segurament els encaixos de les bigues daten de molt abans, ...
... igual que el solc a l'extrem superior de la visera, que desviava l'aigua de pluja
I a prop de la Cova d'en Pere, en un punt aturonat de la carena, enmig el bosc, hi ha la Roca del Gríngol, un modest Cavall Bernat envoltat de roques. L'estrany nom del Gríngol no sabem de què li ve, però la tradició la suposa obra d'un fornit i valent personatge llegendari que tenia aquest nom.
Entre dues de les roques veïnes hi ha una mena de passadís ascendent amb marques molt evidents d'haver-hi hagut encastada una estructura de fusta ara desapareguda. Un cop a dalt ens adonem d'un plat de silueta trapezoïdal rebaixat a la roca un pam, amb dos forats en un extrem i una sortida acanalada a l'altre cap.
Interpretem aquest relleu com una base de premsa primitiva accionada a palanca i que alhora aprofitava el plat trapezoïdal com a zona de trepig del raïm abans del premsat final.
El que sorprèn més és que el most que sortís per l'estria de l'extrem d'aquesta plataforma havia de saltar una bona alçada per poder ser recollit a sota.
A la base de la penya, pel seu costat més bac, hi ha les parets que tancaven una balma, que no és segur que guardin relació amb les tasques que s'havien realitzat en el rocam de sobre. De fet, altres marques a la Roca del Gríngol indiquen que hi havia hagut algun tipus de cobert de fusta adosat a la banda més soleia. L'aire rupestre de tots aquests vestigis fa pensar que estaven relacionats més amb el mas troglodític de la Cova d'en Pere que no pas amb altres masos propers.
El moment històric en que dalt d'aquest indret enlairat a 1170 m, s'hi feia una producció de vi per medis tant rudimentaris, havia de ser, sospito, un segle més atemperat climàticament que no pas l'època més recent en que s'hi va explotar una certa indústria del gel, com ho proven els pous de glaç dispersos entre la vegetació.
L'accés a la Baltasana, Cova d'en Pere i Roca del Gríngol és molt fàcil des de la vila de Prades (Baix Camp), encara que a mí m'agrada més l'excursió pel barranc del Titllar. Tots aquests itineraris es troben descrits abundosament per la xarxa, però per una inclinació personal per les guies-llibre us recomano la d'Ignasi Planas: Les Muntanyes de Prades, Cossetània Edicions, 2001, i la de
Rafael López-Munné A peu per les comarques de Tarragona, vol. V, Arola Editors, 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada