Allà on acaba la Cerdanya i el pas del Segre s'estreny per obrir-se després cap a l'Urgellet, s'estèn per les pendents de les dues vores, entre Andorra i el Cadí, el territori històric del Baridà. Un pont medieval connectava les dues ribes i al seu voltant va formar-se el poble de Pont de Bar fins que la riuada del 1982 va endur-se'n el que havia resistit durant segles: el pont i el poble.
El nou poble va ser refet un tros més avall amb peces prefabricades de formigó, enfilat sobre la carretera de la Seu. Poca gent s'hi atura, però és interessant veure el petit Museu de la vinya i el vi de muntanya.
Per les costes soleies del Baridà (Pont de Bar, Aristot, Castellnou de Carcolze) s'escalona un reguitzell d'estrets i penjats bancals que en una època de la que ens fa memòria el museu bona part de l'activitat dels pagesos estava dedicada a la vinya.
La pendent deixava poc espai on treballar de pla, o sigui que els ceps d'aquestes particulars vinyes sortien d'entre els rocs del mateix marge de pedra seca.
Actualment podem veure ceps silvestres deslliurats del control humà per les vores de la carretera, els marges i els vells camins, enmig de la malesa i la boscúria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada