Damunt la riba esquerra de la Riera de Grevalosa, s'estén una llarga balconada plena de feixes perdudes, masos derruïts i vestigis tan antics com aquest Dolmen de Cal Marquet, situat en una punta amb excel·lents vistes sobre la vall.
El que ha permès que el dolmen es preservi ha estat una eventual re-utilització com a barraca. Es una zona on es troben fàcilment barraques disseminades de pedra seca. A pocs metres d'aquesta de la foto anterior trobem la tina de que us volia parlar, aïllada i mig perduda entre la vegetació (foto següent).
No conserva la coberta ni les rajoles. Entre l'enderroc i els arços del voltant no és possible localitzar la boixa, que no podia donar a una barraca annexa perquè en aquest cas la barraca del vinyaire no es trobava al peu del dipòsit sinó al costat de sobre, com una avant-sala de la pròpia tina.
Llastimosament no en podem treure gaire informació degut al deteriorament general que pateix tot el conjunt.
Es troba en terme de Castellfollit del Boix (Bages). S'hi pot arribar fent una agradable ruta amb bicicleta o amb un vehicle de xassís alt, però cal orientar-se i evitar els camins barrats al pas, que són la majoria. Sortim del km 9 de la carretera d'Igualada a Prats de Rei i resseguim la Serra de Rubió direcció llevant passant pel Parc Eòlic fins arribar al darrer dels aero-generadors. Entre els molins de vent quart i cinquè, comptats des de l´últim, surt una pista en direcció NO, on posarem el comptaquilòmetres a 0. A la primera bifurcació (0.5 km) prescindim del camí de l'esquerra, després (1 km) evitem Can Bleda. Es tracta de no guanyar ni perdre alçada de manera que a la bifurcació següent (2.1 km) continuem per la dreta i a can Regordosa (2.2 km) no farem cas del que puja cap a l'esquerra. Després (2.8 km) seguim de pla per l'esquerra i cap a Cal Matxeter, que queda al costat mateix del camí. A continuació veurem la Peça a l'esquerra i just després la barraca mencionada a l'inici. A 120 m al N de la barraca hi ha la tina.
Coordenades: 41º 41.708' N 1º 38.177' E
Al passar per totes aquestes cases ensorrades hi trobarem tines integrades o properes al mas, com la de la foto següent, que és el vestigi més dret del que resta de Cal Julià, ja molt proper al dolmen.
Després ve Cal Marquet, la única casa habitada d'aquest pla, on s'explota una granja cinegètica que un cop passada de llarg i arribats al següent trencall podrem baixar cap a la vall de Grevalosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada