Vistes des de lluny les ruïnes de cal Cuartaire poden semblar un castell en una illa voltada de camps d'ordi, dues torretes s'aixequen amb l'aparença de dues curtes torres de guaita. Encara hi ha una tercera enganxada a les parets encara dretes d'aquest perdut indret de la Segarra.
Però vistes de prop aquestes torretes no són tals sinó tres curiosos cups ben originals. Dos d'ells són quadrats per fora i rodó el del mig, però l'interior és idèntic en els tres casos: rodó i de petites dimensions, un metre de diàmetre aproximat i una fondària imprecisa perquè contenen part de l'enderroc, però que podem suposar de dos metres i escaig. Estan folrats de cairons.
A la imatge següent podem observar dos dels cups, amb en Ramon Torné i en Joan Irla, de Torà, que amablement me'ls van mostrar.
El fet que fossin aixecats enlaire i amb unes dimensions tan modestes, dins unes construccions individuals i separades, on cadascuna de les quals no deuria permetre que hi hagués a l'hora més d'una persona xafant la verema, fa d'aquests cups un cas ben peculiar i poc freqüent.
A la part inferior d'un dels cups hi podem veure el celler, construït amb carreus de molt diversa mida i sostre de volta, on hi donava directament el brocal a través d'un forat canalitzat.
A Cal Cuartaire s'hi arriba perllongant 500 m més la pista que porta fins a la casa del Solà i la revolta pel costat de sota, pista que surt del km 3,9 de la carretera Torà a l'Hostal Nou (LV-3005a).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada