Hi va haver una època que al voltant d'aquesta tina rupestre hi havia estesa una extensió de vinya repartida entre petites feixes, rengles de pedres ben posades, caminets, escales, roques i un torrentet amb aigua, tot plegat ordenat com un jardí, que ara amb prou feines podem intuir perduts com estan tots els indicis entre el creixement natural i caòtic del bosc i l'herbei.
La tina n'és el vestigi més eloqüent encara que no pas l'únic. De totes maneres és una tina molt rudimentària, probablement medieval, sense senyals evidents d'haver tingut una coberta ni encaix per un brescat, i amb una boixa extremadament simple: un forat obert en un nivell baix del marge que es va repicar amb alguna eina però amb poc estil.
Té un diàmetre de 1.70 m. Es coneix que l'han netejat i el fondo queda ara a -1.50m. Tenia doncs una capacitat màxima que rondava els 3.400 litres, però que no sabem si mai es va arribar a omplir, en tot cas podia recollir la verema d'una hectàrea i mitja a tot estirar.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada