La balma popularment batejada com el Cafè les Set Portes (en irònica referència a les Set Portes de Barcelona) forma una visera que s'estén en forma de llarga mitja lluna i dona sopluig a una sèrie extensa d'habitacions accessibles per diversos portals.
Davant mateix s'estén l'antic quintà, poblat de pollancres i encatifat d'herba, que fan de l'indret un atractiu racó, freqüentat per ciclistes i gent que surt a còrrer o a passejar des de les proximitats del poble de Casserres, al Berguedà.
La balma, que encara conserva molts dels elements típics d'un mas amb els seus corrals, va ser habitada fins els anys 30 del segle passat, tal com recorda la memòria popular, o possiblement fins més tard i tot.
Amb el leitmotiv d'una excursió per la zona sempre es pot treure el nas a alguna de les diverses tines de vi excavades a la roca en època imprecisa i que abunden a la comarca, fins el punt de que gairebé a prop de cada mas n'hi havia alguna.
Així abans d'acostar-nos a la balma trobem Can Ripés, una casa construïda tota ella damunt una plataforma rocosa. Les Tines de Can Ripés són dues cavitats de costat, de 1.8 i 2.6 m de diàmetre, situades a 30 m a ponent de la casa i a 12 m del camí. Un dels dipòsits servia per piar el raïm i l'altre per fermentar el most resultant.
A prop de la Balma de les 7 Portes hi ha la petita presa de la Bassa de Cal Xoriguer i, enfilada a l'altre costat, la casa d'aquest nom. A Cal Xoriguer hi trobem una altra tina excavada al peu de l'edifici, aquest cop amb l'encaix d'una antiga tapa desapareguda.
Bibliografia,
Dues guies itineràries descriuen rutes que passen per la balma:
- Joan M. Vives. Patrimoni rural i pedra seca. Cossetània, 2011
- Josep M. Rossinyol: El Berguedà. Itineraris de descoberta. Farell, 2005
Hi ha una entrada dedicada al Cafè de les Set Portes en el blog del Josep Mauri: Indrets Oblidats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada