El Picot del Roses

Excavat a la roca enmig del bosc. Els arqueòlegs Daura i Galobart el van considerar una tina de vi medieval i així ho van publicar en un article de la revista Cardener (1) i més tard en el seu llibre sobre l’Arqueologia a la comarca del Bages (2). Posteriorment la bibliografia sobre tines al mig de les vinyes del Bages ha citat sovint els casos de tines de Can Riols (el Picot), les Comes i Pla de St Pere com a precedents històrics medievals. Així ho fa Llorenç Ferrer i Alós a la presentació dels reculls més coneguts que hi ha sobre les tines en pedra seca de Talamanca i Rocafort (3).

Daura i Galobart el van anomenar “tines de Can Riols” perquè  amb el nom d’aquesta casa ja havien batejat unes sepultures properes, però les tines no es troben dins de la propietat de Can Riols sinó del Molar i se les coneixia com a Picot del Roses des de sempre. El significat del nom Picot és una incògnita, el Roses, en canvi, seria el nom d’un pagès que treballava a la zona i que probablement  feia servir aquesta cavitat artificial de dipòsit d’aigua per regar.  Aquestes tines han donat nom a la contrada. En el mapa de l’ICC s’indica clarament.

Es troba ubicat a la vall de la Riera d’Hortons o Vall dels Gitanos, terme de Navàs. Les primeres cases que trobem pujant la vall són Riols a la dreta, i el Molar a l’esquerra. Les tines estan en el límit entre la zona de bosc i uns camps, sobre un resalt rocós, a 160 m en línia recta del Molar en direcció SOO.

Les tombes medievals, en canvi, es troben just davant del trencall del Molar, dins el bosc i prop del límit amb els camps de Can Riols.

El Picot del Roses consisteix en una tina connectada a un follador, on es xafaria el raïm. Al costat oposat al follador arriba a la tina un rec d'un parell de metres de llarg que prové d'una zona de pedra exfoliada on arrela un pi. El rec podria haver recollit el most d'un plat de premsa situat en el punt de les arrels, però això converteix en innecessari el follador. A no ser que acceptem el que sembla força comú en aquesta mena de tines, que és l'haver patit modificacions, a vegades fins i tot canviant de funció. Recordem que la darrer ús que se li va donar va ser de dipòsit d'aigua i com a tal el rec s'hauria pogut obrir per recollir les escorrialles de la codina on es troba.
Per altra banda no hi ha una boixa visible, cosa de la que ja se'n sorprenien els arqueòlegs, doncs es troba la tina a pocs centímetres del caire del marge i normalment aquesta mena de cavitats es construïen així per facilitar el desguàs per una boixa.
Tampoc la Roser del Molar, a qui li he d'agraïr que em mostrés l'indret fa dos anys, no li adjudicava la funció de tina de vi, malgrat que sí ho feia amb les tines del Molar, ubicades a 330 metres a llevant i que veurem properament.
Una opinió personal és que va ser excavat per fer de tina de vi amb el follador i que en fases posteriors es va obrir el rec perquè
a) l'ús de follador havia quedat desfasat tot i que encara s'hi feia vi,
 i més tard, o bé alhora, es va tapiar la boixa perquè servís
b) de dipòsit d'aigua , o
c) de pou d'aglans en remull. Variant aquesta darrera poc coneguda al Bages però no tant al veí Berguedà i encara menys al Lluçanés, on recs d'aquesta mena acompanyen moltes de les tines rupestres que allà tenien aquest ús. Veieu sinó el rec de la Tina de Rocadenbosch prop de Lluçà:

---------------------------------
Dimensions del Picot del Roses o Tina de Can Riols:
Tina : diàmetre 165cm x fondo 170 cm, conté aigua
Follador: diàmetre 150 cm x 60 cm fondo

Boixa inexistent o no visible
No hi ha senyals de coberta
Rec que aboca dins la tina

(1) A. Daura , J. Galobart: Nous jaciments arqueològics al terme municipal de Navàs. Cardener nº 5. Cardona, 1988, p 107-124

(2) A. Daura , J. Galobart, J. Piñero: L'Arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. 1993, p 253.
(3) Ferrer, Ll. presentació a Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages, de M. Ballvé i Boada. Centre d'Estudis del Bages. 1993, p 5-11 (punxar aquí)