20 de gener, 2014

Cups de Minoves


Minoves havia estat un poblat medieval del que actualment només en resten un grapat de ruïnes enmig del bosc. No s'hi ha fet mai cap campanya arqueològica i per això coneixem pocs detalls d'aquest indret.
Hi ha les restes de l'església de St Martí, que se suposa del s XI-XII; al costat hi havia l'antic cementiri, del que s'identifiquen indicis molt desgastats de tombes excavades a la roca i més avall, entre la malesa, s'endevinen restes d'habitatges i d'una possible torre rectangular.
Segons Manuel Riu l'activitat al voltant de Minoves es deuria estirar fins el s XVIII, a jutjar per les obres de diferent època que s'hi detecten.


El primer cup, de 1,7 m de diàmetre, picat a la roca i en un extrem del cementiri, es troba completament sitjat, però s'endevina el forat per una mata de fanals i la boixa lateral, tot molt senzill. El tipus de roca és conglomerat.

Del segon cup o dipòsit, de 1,8 m de diàmetre, no s'hi veu la boixa, està força erosionat i ple de terra. Es localitza a 20 passes del que hauria estat la torre, a uns 80 m més avall de l'església.


En Manuel Riu els considerava cups o dipòsits d'aigua dels s XI-XII, tot i que si del primer féssim un tall el seu perfil seria molt semblant, per no dir idèntic, a moltes tines de vi. Pel que fa al segon, el no poder observar si té boixa fa més dubtós el seu paper. En qualsevol cas estem davant d'un tipus d'artefacte construït amb els mateixos mitjans que les tines rupestres.

St Martí de Minoves (o de Llavaneres) queda dalt d'una petita carena voltada de bosc dins el terme d'Olvan, equidistant 2 km a vol d'ocell de les tines de Farreres, Vilafelet i la Bauma. S'hi pot anar per la C-16: entre la sortida 92 i la gran rotonda de Cal Rosal surt una pista que travessa per sota el viaducte de l'autovia, just a l'altre costat hem de seguir recte, paral·lels al torrent i quan 1km més tard la pista es trifurca continuar per la del mig i al costat del torrent encara uns 270 m més, llavors ens quedarà Minoves enfilat a la dreta, sobre una pendent rocosa.

Bibliografia
M. Riu i Riu. Catalunya Romànica, Vol  XII, El Berguedà. 1985, p 352