Minoves havia estat un poblat medieval del que actualment només en resten un grapat de ruïnes enmig del bosc. No s'hi ha fet mai cap campanya arqueològica i per això coneixem pocs detalls d'aquest indret.
Hi ha les restes de l'església de St Martí, que se suposa del s XI-XII; al costat hi havia l'antic cementiri, del que s'identifiquen indicis molt desgastats de tombes excavades a la roca i més avall, entre la malesa, s'endevinen restes d'habitatges i d'una possible torre rectangular.
Segons Manuel Riu l'activitat al voltant de Minoves es deuria estirar fins el s XVIII, a jutjar per les obres de diferent època que s'hi detecten.
El primer cup, de 1,7 m de diàmetre, picat a la roca i en un extrem del cementiri, es troba completament sitjat, però s'endevina el forat per una mata de fanals i la boixa lateral, tot molt senzill. El tipus de roca és conglomerat.
Del segon cup o dipòsit, de 1,8 m de diàmetre, no s'hi veu la boixa, està força erosionat i ple de terra. Es localitza a 20 passes del que hauria estat la torre, a uns 80 m més avall de l'església.
St Martí de Minoves (o de Llavaneres) queda dalt d'una petita carena voltada de bosc dins el terme d'Olvan, equidistant 2 km a vol d'ocell de les tines de Farreres, Vilafelet i la Bauma. S'hi pot anar per la C-16: entre la sortida 92 i la gran rotonda de Cal Rosal surt una pista que travessa per sota el viaducte de l'autovia, just a l'altre costat hem de seguir recte, paral·lels al torrent i quan 1km més tard la pista es trifurca continuar per la del mig i al costat del torrent encara uns 270 m més, llavors ens quedarà Minoves enfilat a la dreta, sobre una pendent rocosa.
Bibliografia
M. Riu i Riu. Catalunya Romànica, Vol XII, El Berguedà. 1985, p 352
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada