Base de premsa de biga de Puigmaçó

Aquesta roca amb forats artificials figura catalogada dins l'inventari arqueològic de la Generalitat amb el nom de Jaciment del Serrat de Puigmaçó, però no la descriu com a premsa. En canvi sí que ho feien en Ramon i Jaume Corominas en el mateix article en el que tractaven de les premses del Soler i de la Sala. De fet la presència d'una cubeta plana rebaixada artificialment, encara que molt erosionada, i d'uns forats disposats al voltant d'aquesta, tot plegat enlairat uns quants pams de terra, fan suposar que estem davant del mateix tipus d'artefacte.

La disposició del mecanisme de fusta i el seu precís funcionament no el coneixem amb exactitud, encara que en podem formular hipòtesis a partir de com eren les premses de biga romanes.

El nom de Puigmaçó correspon estrictament al serrat emboscat que s'aixeca al davant i s'hauria donat en algun moment històric a un hipotètic monestir situat en les proximitats d'aquesta premsa i del que no en queden vestigis.

Com que a les zones properes (Pla de St Pere) s'hi han trobat restes d'èpoques que van des dels íbers fins a l'Edat Mitja, passant pels romans, no ens és possible afinar a quin moment històric correspon aquesta estructura. En tot cas, ha de tenir uns quants segles, tenint en compte que a partir del s XVII es va anar imposant el tipus de premsa vertical.

Es troba a 1 km a vol d'ocell i al nord de la base de premsa del Soler. La veurem al costat mateix d'una pista que, sortint del PK 3.7 de la carretera de Navàs a Viver, porta a St Cugat del Racó passant pel Pla de St Pere de les Cigales, uns 150 m abans del darrer trencall a l'Alzina.

Més informació:
Val la pena seguir la Maria Estruch, que coneix millor que ningú aquests topants i el tema de la verema, per l'itinerari que ens proposa en el blog Arrels: punxar aquí
R Corominas i J. Corominas. Premses de biga bastides en codines i pedres traslladables. Erol nº 57. 1998