De cups o tines n'hi ha dos oberts a la roca, un a cada costat de la casa aixecada recentment en el lloc de l'antiga masoveria, davant de la masia.
Els propietaris n'han tingut cura i les tines estan netes i cuidades. Per evitar accidents han fet unes tapes de fusta, recurs més intel·ligent i elegant que el d'omplir-les de runa, com ha passat a d'altres bandes.
La tina més petita fa 120 cm de diàmetre i és la que veiem al costat dels graons, la boixa queda a una profunditat d'uns 70 cm.
La tina més gran té un diàmetre de 220 cm i la boixa queda a 150 cm del llavi rocós, encarada al camí. La cavitat de poca profunditat del seu costat no queda clar quina funció feia, podria ser la ubicació d'una premsa o bé un intent de fer-hi una tina menor, que no va prosperar.
El nom de la Pera li vé a la casa d'una gran pedra partida en dos que es troba a pocs metres darrera les tines. En aquesta pedra o roca s'hi observen senyals d'haver-hi hagut encaixada alguna coberta, que podria haver estat l'habitatge primitiu o si més no unes dependències, doncs la Pera apareix citada ja l'any 899. La masia actual però té algun tros de mur que podria datar del s. XV, època de la que es creu que també són els cups.
Hem vist també, al pati de davant de la casa, una pedra de molí, potser d'oli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada