Es tracta d'un exemple que ens pot servir de model per descriure el tipus habitual de tina excavada en roca. D'unes mides aproximades de 2 m d'ample per 2 de fondo, fa un cèrcol de dos dits de fondària rebaixat a tot el volt i amb quatre encaixos oposats 2 contra 2, que servien per sustentar un entramat de fusta que se'n deia brescat perquè recordava el dibuix de la bresca de mel. Sobre el brescat es xafava el raïm i el most es deixava fermentar dins la tina.
Es buscava la proximitat al marge per facilitar el rebaix de la roca on ubicar el brocal de sortida del vi, del brocal se'n deia boixa perquè originalment es feia servir un tronc de boix per tapar el forat.
Al peu de la boixa ocasionalment hi trobem un biot, com en el cas present, que recollia el vi que s'hauria perdut a l'omplir els bots, uns sacs de pell que s'utilitzaven pel transport.
En alguns casos, com en aquest, davant la tina hi trobem una altra roca i entre una i altra hi ha un corredor, a vegades amb altres encaixos. En aquesta tina de Puig-oliu III en el corredor deuria haver alguna porta o cobert que resguardés l'indret.
La ubicació de les tines rupestres, o sigui excavades a la roca, gairebé sempre és enmig de rocaters que en el seu moment quedaven al costat mateix de la vinya i per tant allunyades del mas.
En una àmplia àrea on s'estenen les roques sorrenques de gres, la presència d'aquests artefactes és tan comú que sobta el desconeixement general que se'n té, malgrat que havia de representar en el seu moment la solució més habitual a la verema, essent la vinya un conreu de presència tan extensa i tan tradicional dins l'economia de Catalunya.
Ja he fet ressenya de les tines de Puig-oliu I i II. La III es troba a uns 90 m en línia recta al sud de les anteriors, fàcilment accessible des de la masia de Carmona, a Viver i Serrateix (Berguedà).
Coordenades: 41º 56.143' N 1º 49.566' E
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada