El Pla de l'Horta

Com diu una cançó dels 'Manel'...

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,

viuria en un Imperi, tindríem un esclau,

i àmfores al pati plenes d'oli i vi 

i una estàtua de marbre dedicada a mi.

I no solament a Roma, en època imperial també a les afores de Gerunda (Girona) ens hauriem pogut passejar entre mosaics, columnes i dòlia plenes d'oli i vi. Com és el cas d'aquesta vil·la de la perifèria urbana de Sarrià de Ter, propera a l'antic traçat de la Via Augusta.

La vil·la romana del Pla de l'Horta és la més ben conservada de l'àrea gironina. Ocupant una extensió d'uns 8000 m2 era tant una vivenda com el centre d'un fundus, o finca dedicada a l'explotació agrària. Edificada ja en el s I a C, es va mantenir amb reformes periòdiques fins més ençà de la desaparició de l'imperi. En Decimus Caluidius Aurflianus, un propietari que hi va viure durant el s II, podia disfrutar de diversos menjadors o sales dedicades a l'oci i a les relacions socials, patis, una font monumental (nimfeu), canalitzacions d'aigua, uns elaborats banys, etc..

Hi trobem també diverses estructures productives de caràcter agrícola, entre les que destaquen les dedicades a l'obtenció del vi. Les dues grans rodones que es veuen al terra, a la imatge següent, es corresponen amb les respectives premses o torcularia.

En aquestes grans premses podem dir que es realitzava el segon premsat, el primer seria un xafat amb el peus. Inicialment el most obtingut circulava per un canal cap el celler on era recollit en dòlies ceràmiques per a la seva fermentació. Però després es va afegir entremig un sistema de filtrat, el most anava a parar a un dipòsit (lacus) que connectava amb un segon per tal d'aïllar el pòsit.

La conservació del jaciment passa per un pla de restauració que es va endegar amb les noves intervencions iniciades l'any 2008 i que compten també amb un projecte de museïtzació que preveu afegir una coberta de protecció pel conjunt de les ruïnes, delimitar un itinerari de visita i posar-hi plafons informatius. De moment, però, ens hem de conformar amb una mirada des de fora la tanca.

Més informació:
L. Palahí, J.M.Nolla: El Pla de l'Horta, una vil·la suburbana d'època romana.
llibre que es pot demanar a l'Ajuntament de Sarrià de Ter.