Sta Margarida de Sagàs

L'esglesieta de Sta Margarida, d'una gran simplicitat, es troba voltada de bosc en un indret en el que només alguns boletaires i caçadors s'hi atansen de tan en tant. L'oblit impera, però no la ruïna, perquè malgrat tot encara es manté sencera i que per molts anys duri. Es veu que amb un orígen pre-romànic ja existia amb tota seguretat l'any 988 i que amb petites reformes (no té absis ni res que cridi l'atenció) s'ha anat aguantant fins arribar als nostres dies.
Ara la trobem solitària, però abans no deuria ser-ho tant: a les proximitats hi ha abundants indicis d'haver-hi hagut una casa o vàries, uns ermots propers en delaten els quintars, i també unes quantes feixes per aquí i per allà. No massa lluny uns quants rocs dispersos podrien haver estat les parets d'aquestes hipotètiques cases i fins i tot, dalt d'un peculiar turonet, hi ha un sot com els que deixen les cates furtives dels buscadors de tresors. De fet els rocs que s'hi veuen podrien haver estat el basament d'una antiga torre, però ves a saber, tot està molt desfet i ple de vegetació.
No hi falta la tina, que estava excavada en la roca arran de terra amb una mica de mur al volt. Està plena de terra i fulles però el seu paper sembla haver estat el de pou d'aglans en remull com els que es troben pel Berguedà i sobretot al Lluçanès, només cal compara-la amb d'altres que anirem veient properament.

Per arribar-se a Sta Margarida de Sagàs, cal prendre el mateix camí que porta a Xiulans, però sense trencar cap aquesta casa ni cap els Plans sinó seguir recte fins un punt situat a uns 2 km de la carretera, on cal internar-se dins el bosc cap a la dreta.

Coordenades: 42º 3.552' N  1º 57.530' E

Hi ha una història que no té relació amb la vinya ni amb l'oli però sí amb Sagàs. Es veu que als inicis de la conquesta romana va ser enviat a la Península el cònsol Marc Porci Cató amb la missió d'acabar de sotmetre els pobles que hi habitaven. Els bergistans ocupaven una extensió imprecisa entre el riu Segre i l'actual Lluçanès i no era un poble fàcil de pacificar. El cronista Titus Livi (*) explica que El cònsol, desprès de l'ensurt per la rebel·lió dels bergistans va donar ordres de desarmar a tots els hispans d'aquesta banda de l'Ebre. Aquest fet els hi va resultar tan intolerable (als íbers) que molts es van treure la vida ells mateixos, perquè aquell poble indòmit estava convençut de que la vida sense armes no era tal. Quan es va informar d'això al cònsol va convocar als representants de totes les ciutats i els hi va dir: 'El no revoltar-vos va en interès vostre tant com nostre, doncs fins ara la rebel·lió sempre ha suposat més dany pels hispans que feina per l'exèrcit romà. La única manera d'evitar que això passi és aconseguir que no sigui possible la revolta. I ho vull aconseguir pel mètode més suau. Ajudeu-me també vosaltres en aquest desig amb els vostres consells, cap consell seguiré més gustosament que aquell que vosaltres mateixos em doneu'. Com que van guardar silenci, va dir que els hi donava uns dies per reflexionar. Convocats a una segona reunió tampoc van dir res i llavors, en un sol dia, va enderrocar els murs de totes les ciutats, marxà contra els que encara no s'havien sotmès i a mida que arribava a cada comarca se li entregaven tots els pobles que hi habitaven. La important i opulenta ciutat de Segèstica fou la única plaça que el cònsol va haver de rendir amb l'ajuda de mantellets i parapets.
Aquesta inflexible Segèstica no ha estat mai localitzada, tot i que s'ha suposat que podria ser l'antecessora de l'actual Sagàs (Berguedà). Si es tractés realment de Sagàs, un indret on buscar Segèstica seria als voltants d'on segles després es va construir Sta Margarida, però no hi ha indicis d'una 'important i opulenta ciutat', a no ser que Titus Livi, que coneixia personalment a Cató, tingués interès en exagerar la importància de l'enemic derrotat, que potser no era tan opulent però sí molt tossut.

(*) Titus Livi, Ab urbe condita (Història de Roma), llibre XXXIV.