El Noguer és una masia situada en un pintoresc bressol penjat sobre els cingles de Balà, amb vistes al pantà de Sau i al poble de Tavertet.
L'edifici actual és producte de reformes fetes en diferents èpoques, una d'elles el 1668, però es troba documentat des del 1138. Ens desplacem fins allà perquè en uns camps propers al Noguer en Quirze Parés va observar unes "Enigmàtiques roques... amb forats i canaletes artificials, Dalt d'una hi ha una pica buidada, i petjes per pujar-hi...Significació? L'ignorem; deuen ser treballs remotíssims, de moltes centúries enrera" .
Per sobre del darrer revolt abans d'arribar a la casa trobem a terra, a peu pla, tres forats ben visibles i al costat hi ha força herba que potser tapa altres relleus artificials. Més amunt cal fixar-se en dues roques separades uns dotze metres, la més gran queda encastada a la dreta d'un marge, quan ens la mirem per la banda de sota té una alçada inabastable però un cop remuntat el marge no arriba als tres metres, s'hi puja gràcies a tres petges buidades a la roca i un relleix a mig aire. L'anomenaré roca B. Al damunt hi ha diversos forats, alternats els de 18 cm amb els de 6 cm de diàmetre, en total n'he comptat cinc de grossos i sis de petits, tot i que una heura ufanosa n'amaga indubtablement d'altres.
Roca B
L'altra roca, diguem-li roca A, mirada pel costat de més amunt fa un metre i mig d'alçada i es puja en rampa. A dalt és plana i sota les branques que mig la tapen s'endevina una plataforma quadrada rebaixada d'uns 2.5 metres de costat que decanta per un séc a una pica excavada de 75 per 47 cm. A un costat de la plataforma hi ha dos forats d'uns 18 cm i encara hi ha dos grossos forats més, un dintre del requadre i l'altre fora. Pel costat per on hem pujat fa un rebaix molt visible en forma de graó allargassat, que penso que no és exactament un graó si no que feia de prestatge per algun recipient.
Roca A
L'explicació és que servien de base per bastir-hi premses de vi del tipus més antic, anomenat premses de biga, anteriors a les premses de cargol, que són les que amb diferents variants s'han utilitzat fins fa poc. Les premses de biga ja s'utilitzaven a l'antiguitat clàssica i funcionaven "premsant" amb una llarga biga o perxa d'uns 6 m de llarg aproximadament que a manera de palanca actuava sobre una sèrie apilada de "cofins" o esportins de brisa, tot plegat sustentat per una estructura de fusta ben encaixada en els forats de la roca. El raïm havia estat trepitjat prèviament a la mateixa plataforma quadrangular abans de passar, convertit en brisa, a la premsa. La palanca es feia amb l'ajut de contrapesos de pedra o bé d'un cabrestant. En el cas del Noguer la biga podia haver "volat" cap a la banda contrària de la rampa d'accés.
Sembla doncs que a l'Edat Mitjana hi havia aquí algun tipus d'explotació de la vinya i que les terrassetes que hi ha entremig possiblement la sustentaven.
En Jordi Bolòs comenta referint-se a aquells temps la "possible coexistència dels ceps i de les parres amb altres conreus..., trobem esments d'arbres pels quals s'enfilen les parres. Molts cops, un arbre feia de suport viu de la vinya.....una sèrie d'espècies que poden ésser plantades amb els ceps (ametller, figuera) o casades amb la vinya (figuera, noguer, auró, pollancre, salze i sobretot om)"
No puc evitar pensar en el tipus d'arbres que creixen allà mateix avui dia: aurons, freixes i oms.
Una qüestió més difícil és la dels forats de la roca B, que com a talaia no tindria gaire sentit en un context agrícola i que reclama la interpretació d'algú més versat que jo.
Autors esmentats:
Quirze Parés "La despoblació rural i les masies del Collsacabra", 1985, Dalmau Editor.
Jordi Bolòs. "Els Origens medievals del paisatge català". 2004. Institut d'Estudis Catalans, p. 325
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada