Conjunt força gran de tines obrades amb pedra, repartides en dos grups, el primer, de 8 tines, llueix la restauració a que va ser sotmès fa cosa de dos anys dins un programa endegat pel Consorci de les Valls del Montcau, encara que la restauració va quedar inacabada i algunes parts continuen estant ruïnoses, per exemple les edificacions annexes. El segon grup, de 3 tines més, separat uns metres del primer, es troba molt desfet.
Formen part de l'inventari fet l'any 1993 per en Miquel Ballbé. En Ballbé, que havia estat alcalde de Matadepera durant els darrers anys del franquisme, es va dedicar intensament a redescobrir les restes d'antigues masies i el patrimoni rural de pobles i viles com Matadepera, Mura i Talamanca. El seu caràcter d'aficionat entusiasta però no acadèmic i el que tingués un passat de dretes, segurament no ha ajudat a que el seu nom es recordi gaire en relació al re-descobriment del patrimoni d'alguns d'aquests municipis. Però la realitat és que, exceptuant algun altre article puntual, va ser sobretot la labor d'en Ballbé la que va fer obrir els ulls al Centre d'Estudis del Bages i de rebot als ajuntaments de la zona sobre aquest fenomen de les tines al mig de les vinyes, és a dir: allunyades del mas. Fenomen que, erròniament, alguns van considerar exclusivament propi d'aquesta àrea i únic a Catalunya.
Posteriorment, amb la intenció de protegir aquest llegat i aprofitar-lo com a recurs per al desenvolupament turístic, el 3 de novembre de 1999 es creà el Consorci de les Valls del Montcau, una entitat vinculada als ajuntaments de St Fruitós, Navarcles, Talamanca, Mura i Pont de Vilomara. Més tard s'adhereixen la Diputació i una Associació d'empresaris turístics.
Partint del recull inicial d'en Ballbé el Consorci en va afegir unes quantes més a la llista, fins un total de 38 grups, o sigui: 103 tines si es compten individualment, i encara se'n van descuidar algunes, per tant un nombre força considerable repartit en una àrea relativament petita del Bages.
Es destinaren recursos a la restauració d'uns quants grups escollits i es preveia també fer-ne unes rutes eno-turístiques. Però les obres van començar en mal moment, ja en plena crisi, i el dèficit acumulat va fer que el Consorci es dissolgués el 28 novembre del 2012. L'Ajuntament de Mura es va fer càrrec dels arxius.
Malgrat els entrebancs, tant la feina feta aquí com a la Vall del Flequer és útil perquè ens obre els ulls a un llegat històric i humà que s'hauria esfumat amb el pas del temps. Hem de creure que tard o d'hora d'altres reprendran la tasca, tot i que probablement caldrà una promoció i un enfocament nous.
Les de Solanes es troben a tocar la llera de la Riera de Mura, a poca distància de la seva desembocadura al Llobregat, a la partió entre els termes de Talamanca i Pont de Vilomara.
Coordenades: 41º 43.339' N 1º 52.900' E
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada