Les tines d'en Ricardo, situades a tocar la llera del torrent, formen un grup de 6 tines i 2 barraques disposades en una renglera adaptada al terreny. Segueixen el patró constructiu de totes les de la vall, són circulars amb forma de torre, la meitat inferior enrajolada per dins estava edificada amb pedra unida amb morter de calç, la part superior, lliure de rajols, estava construïda amb pedra seca. El sostre és de lloses superposades en nivells que s'anaven tancant progressivament.
Les barraques guardaven la sortida del brocal o boixa de les tines, on hi havia encastada una aixeta que acabada la feina els pagesos s'enduien. També hi podia haver prestatges o la premsa. A vegades la barraca aprofita per paret la roca del marge, com passa en aquest cas, on a més trobem una coberta força àmplia en forma de volta.
El diàmetre de les tines és variable, però al estar folrades de cairons quadrats de 40 cm de costat feia que, si es volia evitar emprar mitjos cairons, la circumferència fos generalment múltiple de 40 cm, i la fondària també. Així sovintegen els diàmetres pròxims a 1,80 m, 2 m o 2,30 m , que es corresponen amb circumferències de 14, 16 i 18 rajols, respectivament.
Les capacitats a la vall del Flequer varien entre els 7.100 litres de la tina més petita d'en Ricardo i els 19.100 litres de la propera tina del camí del Flequer. Tant sols al grup de l'Escudelleta es podien elaborar més de 100.000 litres de vi. A l'acabar la ruta de la vall, haurem vist en poc tros i entre totes les tines una capacitat productiva acumulada de més de 220.000 litres.
El concepte de tines al mig de la vinya, tot i que no és exclusiu d'aquesta zona com s'ha dit sovint, és en aquesta àrea del Bages on va prendre unes característiques arquitectòniques més singulars.
2 comentaris:
Hola,
caram, em sembla desorbitada la quantitat de litres que poden cabre a les tines, un no acaba de fer-se a l'idea, però vaja, déu ser així.
Vaig estar la setmana passada i se'm va fer molt agradable; una cosa una mica "amagada" perquè no n'havia sentit a parlar mai abans que em recomanessin d'anar-hi.
podi-.
http://podi-podi.blogspot.com.es/2016/03/tines-den-ricardo.html
Sí que sorprèn la cabuda de les tines, però penso que no es deurien omplir mai del tot.
Encara que aquestes del Ricardo puguin semblar amagades no ho són ni de bon tros tant com moltes altres que hi ha completament oblidades per Catalunya. Formen part d'un fenomen més ampli, d'abast mediterrani, ja que hi ha casos de tines aïllades també a la Provença i crec que també a Itàlia, potser als Abruzzi.
Una cordial salutació.
Eloi Font
Publica un comentari a l'entrada