La vall del Flequer (V): el camí del Flequer

 1.- Tines d'en Bleda

    2.- Tines d'en Tosques

       3.- Tines de l'Escudelleta

   4.- Tines d'en Ricardo

                    5, 6, 7.- Tines del camí del Flequer

Molt a prop de les d'en Ricardo, a l'altre costat del torrent, hi ha les tines del camí del Flequer, tres unitats no restaurades que completen aquesta ruta temàtica de tines en pedra seca, un recorregut curt per un dels conjunts més remarcables de l'arquitectura rural i etnològica de Catalunya. 

La primera de les tines del camí del Flequer són en realitat dues d'unides per una barraca intermitja que a dins tenia prestatges i xemeneia. A la banda oposada hi ha una construcció independent que deuria servir de refugi ocasional.

La segona unitat és una tina sola que encara conserva la seva estructura circular amb el sostre, en canvi la barraca no s'ha conservat.
La tercera es troba totalment enfonsada, no es coneix l'entrada ni la boixa i la runa del seu esfondrament omple del tot el seu interior.

El raïm a la vall del Flequer era veremat a l'octubre, transportat fins a la tina i xafat sobre posts o empostissats de fusta tal com s'havia fet tradicionalment, la brisa era passada per la premsa per acabar d'extreure el most i després ho abocaven tot cap dins la tina. Fermentava unes tres setmanes, variant segons la climatologia. Se suposa que per fer la fermentació es segellava la tina amb una capa de fang o d'alguna altra manera. El vi obtingut deuria ser d'un gust diferent del que els paladars actuals solen apreciar, és possible també que una bona part anés destinat a fer aiguardent. Per anar-lo a vendre es carregava en bots de pell i es transportava a llom d'animal. El residu sòlid s'aprofitava donant-lo bestiar.

Acabada la ruta i per retornar al pàrquing aconsello desfer el camí i tornar a passar pel costat del reguitzell de tines que hem visitat: en Ricardo, l'Escudelleta i Bleda, però qui tingui pressa pot retornar per la mateixa pista on ens trobem.