l'Obac Vell

Donant nom a la serra de l'Obac, que forma un tot amb St Llorenç del Munt, tenim aquesta antiga casa coneguda com l'Obac Vell. La més moderna de l'Obac Nou, que actualment pertany a la Diputació de Barcelona, es troba damunt del km 9.5 de la carretera de Terrassa a Rellinars, amb vistes a Montserrat i en el límit del terme de Vacarisses (Vallès Occidental).

L'Obac Vell es troba en el camí a la font de la Portella i a pocs minuts de l'Obac Nou, on cada cap de setmana s'arrepleguen multitud de ciclistes i transeünts que aprofiten l'actual local de la Ca la Pastora (antic forn de vidre) per prendre alguna cosa de menjar o beure.

La història de l'Obac és antiga, en època dels sarraïns ja existia una construcció que depenia del castell de Terrassa. Parets obrades amb opus spicatum en són testimoni. La casa es va anar ampliant, després la pesta negra, les guerres del francès i dels carlins han anat marcant fites dramàtiques. Però definitivament la vinya, juntament amb l'explotació del glaç i del vidre, van permetre la gran prosperitat de l'Obac i el 1786 van començar les obres de l'Obac Nou, que és gran i té dos pisos, un frontis ample i auster, gran entrada i immensa caixa d'escala, cosa rara en els masos d'aquesta contrada (segons descriu la Guia Monogràfica de St Llorenç del Munt del C.E. Terrassa, de 1936).

El 1836 l'Obac Vell va ser cremat pels carlins i quedà abandonat.

Si la vinya va ser important caldria veure també cups o premses importants. A la casa vella només s'observa, al costat d'una escala que no va enlloc, la boixa d'una tina que va quedar sota de parets aixecades amb posterioritat, potser durant la construcció de la torre, bastida el s 1719 com a defensa davant el bandolerisme de l'època. 

A una bona distància de la casa, on ara hi ha la urbanització d'Els Caus, hi ha la zona coneguda com Els Cupots. D'aquests cupots en resta un, el veiem a les imatges de més avall, els altres han estat enrunats o han quedat incorporats a les parcel·les de la urbanització. Per anar-hi des de l'Obac cal entrar a la urbanització i seguir en direcció Vacarisses fins a trobar-lo a la cantonada del Carrer Cupots.

És un cas clar de cup o tina enmig de la vinya, datable del s XVIII - XIX, moment d'auge de l'Obac. Està construït amb pedra basta unida amb argamassa i sense la perfecció estilística de les tines de Talamanca o Rocafort.

La part superior es troba molt derruïda i gual que l'obertura que servia per abocar-hi el raïm. A l'interior, rodó, no hi ha cairons envernissats i la boixa queda dins d'una entradeta emmarcada amb pedra treballada, de la que falta la llinda o la peça superior de l'arc.