Es pot dir que totes les masies de Talamanca, al Bages, van explotar la vinya durant l'època bona de finals del s XIX. Ca n'Escaiola no n'és una excepció.
Les que apareixen a les imatges estan al costat del camí d'accés. Es el que en Ferrer i Alós anomena tines al voltant del mas, per distingir-les de les tines enmig de les vinyes, distinció de matís, perquè en el fons la diferència està en que a les primeres la vigilància del vi es podia fer des del mateix mas, però pel que fa a l'explotació estaven igualment en mans de parcers que pagaven un tant a la hisenda.
A ca n'Escaiola hi ha dos grups, d'aquest que veiem a les fotos encara es poden distingir bé les dimensions, una tina rodona i una rectangular (180cm de diàmetre l'una i 160 cm de costat l'altra) sense coberta i folrades amb cairons, cadascuna dins d'una estructura independent de planta quadrada construïda amb pedra i morter. Al costat hi ha les restes d'una barraca.
L'altre grup es troba més a prop de la casa i al costat NE, dues tines unides en un únic cos rectangular, de les que només resta la part inferior, molt deteriorades i plenes de runa.
Formant part de l'edificació hi ha encara dues tines més, al costat NO., aquestes tenen un tapiat d'obra on hi hauria d'haver la zona de trepig, i només una obertura quadrada a terra i en el centre dona accés a l'interior. Per tant servien només per fermentar i guardar el vi, el xafat s'havia de fer exclusivament en una premsa.
Coordenades: 41º 43' 57.85" N 1º 55' 54.87" E
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada