Cups de la Bauma (Olvan)

De la carretera que uneix Olvan amb Cal Rosal (Berguedà) surt una pista que després d'un llarg i sinuós traçat ens portaria a la masia de Farreres i a les seves tines, tot passant primer per la casa de la Bauma.

A pocs metres per sobre la Bauma es troba aquest interessant conjunt format per quatre cavitats rodones i una altra d'allargassada que és on hi havia la boixa del cup més gran. Aquest cup o tina té un diàmetre de 2 m i una profunditat de 1 m des del llavi inferior i de 1,60 m des del llavi superior. La tina està excavada enmig d'un ressalt de roca, igual que una tina adjacent de 140 cm de diàmetre i que comunica amb la gran per un forat situat a 35 cm de fondària. Alineada amb les dues anteriors n'hi ha una tercera de menor, que no sembla que hagi tingut utilitat. I encara n'hi ha una altra per damunt d'aquestes de 1,50 m de diàmetre, plena de terra però que deuria tenir una profunditat de 90 cm i que no comunica amb les altres.

El que més crida l'atenció d'aquestes tines és lo ben tornejades que estan. L'acabat llis i polit de les parets i lo rectes que baixen contrasten notablement amb el corredor que es va excavar per fer-hi la boixa o sortida. En aquesta altra part, la única no rodona del conjunt, es coneix perfectament els cops d'escoda o de burí que li donen un acabat molt més rugós i imperfecte, compareu sinó les dues fotos:

L'explicació pot estar en que les tines s'excavaven rodones i no quadrades perquè es feia servir algun tipus d'eina o útil amb el que es tornejava el forat alhora que permetia aprofundir les parets fent-les cilíndriques i caigudes a plom. Segons l'opinió consultada a un picapedrer d'ofici la rectitud de les parets és l'aspecte més difícil d'aconseguir si només es fa servir una maceta i un burí, per tant és gairebé imprescindible l'ús d'un útil circular.

Això ens porta a creure que les tines obertes a la roca, almenys les més modernes o les més ben fetes, eren obra de professionals, que es subcontractaven aquí i allà. L'opció contrària, és a dir que a les cases de pagès sempre hi havia algú prou traçut que aprofitava alguna estació de l'any per fer treballs d'aquests, no es pot descartar tampoc però em sembla menys probable.

A sota mateix d'on es troben els cups, mirant a llevant, s'obre la balma que va donar nom a la casa, amb velles parets que testimonien l'ús de corral que havia tingut darrerament i més pretèritament de vivenda, a jutjar pel marge i el terraplenat que fa al davant. En tot cas seria abans del s XVIII que és quan la propietat de la Bauma va quedar integrada dins de la de Farreres i es va construir la casa.
De llavors podrien datar també els cups, encara que això no ho sabem del cert.