Aquest conjunt és una de les perles espectaculars del reguitzell de tines construïdes amb pedra seca que s'estén pels termes de Pont de Vilomara, Rocafort, Mura i Talamanca, tots dins del Bages.
Aquesta composició tan harmònica i ben conservada de set tines alineades havia tingut cadascuna una barraca adossada que protegia la boixa i servia alhora per guardar les eines, però que actualment han desaparegut excepte la que veiem a la imatge.
Es troben dins del municipi de Talamanca, a tocar l'indret del Llobregat conegut com els Tres Salts, on s'hi pot anar per una pista que enllaça el monestir de Sant Benet de Bages (Navarcles) amb Viladordis (Manresa), tot resseguint la vora del riu, fins a clissar-les a l'altra banda, a la riba esquerra.
Annexa a les tines hi ha una edificació moderna, des de la que s'accedeix a les entrades superiors. Per la part de fora, costat sud, podem contemplar la magnitud d'aquestes construccions, de més de 4 m d'alçada, amb les boixes, o brocs de sortida, al repeu.
Per terra hi trobem una pedra escrostonada que havia servit de base de premsa transportable.
Com totes les del seu entorn aquestes tines van funcionar durant el boom expansiu que va experimentar la vinya just abans del desastre de la fil·loxera, és a dir durant el s XIX.
En Llorenç Ferrer Alòs explica que el 23 de novembre de 1857 el propietari d'aquestes terres establia a rabassa morta 90 quarteres de terra per un període de 100 anys a 6 pagesos de St Fruitós de Bages amb l'obligació de construir a costa seva (dels pagesos) 1 lagar (tina) a favor de l'amo i 6 tines més, una per cadascun d'ells, que finit el contracte al cap dels 100 anys quedarien també en propietat de l'amo.
Aquesta agrupació de parcers seria l'explicació de perquè sovint en el Bages es presentin conjunts de tines com aquest.
Val a dir que gràcies a L. Ferrer Alòs, catedràtic d'Història a la U. de Barcelona, actual alcalde de Navarcles i durant un temps president del Centre d'Estudis del Bages, que amb els seus escrits ha col·laborat molt a la divulgació de les tines d'aquesta part del país, s'ha aconseguit que siguin els elements més coneguts i promocionats de tot el paisatge històric del vi a Catalunya i a la vegada el centre d'una posta en valor assenyada d'aquest territori que ara anomenen les valls del Montcau.
Més informació:
Consorci per la Promoció Turística de les Valls del Montcau. Tines a les Valls del Montcau. Farell editors, 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada