Cups de la Vinya del Maçaners

En aquesta època de l'any la Segarra és un mosaic de colors verd i groc vius, el conreu gairebé exclusiu del cereal i ocasionalment de la colza abasten tota la vista. Però no sempre ha estat així, fins els voltants de la Guerra Civil qualsevol que s'hagués enfilat a la torre d'un castell segarrenc hauria contemplat un paisatge bigarrat de tons molt més diversos, entre els que no hi faltava la coloració encesa de la vinya a la tardor.
A la Segarra la fil·loxera va arribar més tard que a d'altres bandes, no hi havia pressa en replantar amb peus americans, però quan va ser l'hora els altres territoris que havien volgut tornar a la vinya ja ho havien fet i els pagesos segarrencs van trobar que el vi ja no era tan rentable degut a l'excés d'oferta, de manera que es van abocar al blat i l'ordi que avui dominen el paisatge.

Malgrat tot és possible trobar vestigis del passat vitícola força interessants. Un bon exemple és aquest de la Vinya del Maçaners, situat en un indret enlairat i solitari del terme de Biosca, apartat de qualsevol masia.

Al llarg d'un aflorament rocós que separa uns camps de cereal hi trobem dos cups. Al costat del més visible, obrat amb pedra, destaca una gran roca amb encaixos per encabir l'embigat d'un cobert annex, ara ensorrat. El dipòsit està enrajolat i fa aproximadament 2.3 m de diàmetre per una fondària similar.

Sota la gran roca del costat hi ha una balma baixa de sostre a on dona el brocal del cup (a la Segarra és més corrent dir-ne cup que tina).  No és un brocal gaire treballat, un senzill forat amb un tub i ja està.

Aquest primer cup està íntegrament obrat amb carreus ben disposats. En canvi el segon, situat a 25 m, és un dipòsit totalment excavat a la roca. Te un diàmetre de 1.9 m x 1.6 m de fondo, amb una boixa igualment senzilla i sense cap detall que vagi més enllà d'una ruda austeritat.

A la sortida de Biosca en direcció Solsona cal prendre el trencall a la Mesquita (indicat). Un cop hi arribem el camí trenca a la dreta passant entre les diverses construccions d'aquesta bonica masia i pren la direcció S fins que 800 m després la pista s'enfila fent ziga-saga fins a morir en un camp. Davant mateix veurem l'aflorament rocós amb les estructures que he comentat.
Al passar per la Mesquita al costat mateix del camí veurem un cup que va funcionar fins la dècada dels anys 1950. Després de 60 anys la premsa encara roman en el mateix lloc.

Coordenades: 41º 50.384' N  1º 22.919' E