Trulls de La Pedra

La Pedra és el nom d'una bonica masia de la Baronia de Rialb situada a l'esquerra del Segre mitjà, en un lloc enlairat amb perspectives obertes al pantà de Rialb. M'hi he encaminat amb l'esperança de trobar-hi trulls, com aquí s'anomenen, al tenir notícia de que estructures d'aquest tipus no són rares en aquesta zona. Aquesta vegada la sort m'ha somrigut al trobar-hi tot un conjunt d'elements interessants, dels que el més amagat i alhora probablement el més antic és aquest trull obert en una roca separada del cingle que veiem inclinada sobre el terra, a poques passes d'un marge rocós, a un centenar de metres al S de la casa.

El seu aspecte antic fa pensar de seguida en altres trulls de vi medievals trobats a la Noguera, com els de la Serra de Castellar (als que vaig dedicar tres entrades), els de Pujanxeric, el de Pomanyons i més que anirem coneixent. Es molt similar, per exemple, als de Flix de Balaguer, que com a molt tard són del s XIV.

Les mides d'aquest són aproximadament 1.70 x 1.70 m de costat i 1.20 m de fondo, amb un parell de forats a la base que donen a un biot excavat en un lateral.

Al costat mateix de la masia hi ha tres o quatre trulls més. Aquest de la foto, després del biot de recollida té un canaló obert a la mateixa pedra per poder desguassar al final del marge. La cavitat principal va ser coberta en època moderna amb una petita volta de ciment i es va enrajolar el seu interior amb els típics cairons de color terrissa.
Aquest trull, tal com m'informa el propietari, en Jaume Solsona, encara es va fer servir fins els anys 60 i potser fins i tot els 70 del segle XX. El vi s'hi mantenia unes tres setmanes des de que s'hi havia abocat en forma de most. Després de les tres setmanes es recollia i es ficava en botes, d'una manera semblant a com encara es fa al celler d'Encús, al Pallars.

A pocs metres de l'anterior n'hi ha un altre, igualment rectangular, que es troba sitjat, com també un de més dubtós que va aparèixer fa pocs anys a l'edificar un cobert nou damunt la mateixa esplanada rocosa.

He d'agrair la cordial atenció que em van dispensar el Jaume i la Jordina Solsona, sense els quals m'hauria passat per alt un darrer trull força amagat per la vegetació i que tampoc es troba lluny de les parets de la casa.