L'espectacular conjunt de la Lluca és força conegut per la seva proximitat al pont de Vilomara i pel seu bon estat de conservació.
El conformen tres tines encara amb el sostre sencer, dues d'elles circulars que compartien una barraca situada en un pla inferior, actualment enderrocada.
Una tercera tina quadrada de fora i rodona de dins, dividida en dues meitats per un envà interior, va ser edificada just al costat en un moment probablement posterior, amb dues dependències annexes, una d'àmplia pel matxo o animal de bast, l'altra per les eines i on abocaven conjuntament els dos brocals de les dues meitats independents de la tina.
La capacitat conjunta és de 38.100 litres segons Ballbè i de 39.300 litres segons el Consorci de les Valls del Montcau.
Al costat de l'accés superior a les tines rodones hi ha un marge de sustentació del terraplenat a la base del qual hi trobem un peu de premsa encastat, tal com veiem a la imatge següent.
Detalls com aquest i les diferències arquitectòniques evidents entre les tines rodones i la quadrada fan pensar en un ús continuat d'estructures, sempre destinades a l'obtenció de vi, que s'haurien anat modificant amb el temps afegint elements nous i descartant-ne de vells.
Coordenades: 41º 41.600' N 1º 53.800' E
Per damunt de la mateixa pista d'accés, uns 175 m abans, hi ha la barraca registrada a la wikipedra amb el nº 10.492. De fet són dos barraques juntes, una rodona i una rectangular, l'interior d'aquesta darrera està ocupat per dos dipòsits afegits en temps més moderns que deurien també servir de tines a jutjar per la seva disposició i per unes boixes de ceràmica que surten arran de terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada