Castellet es troba en un apartat i poc freqüentat indret en els límits del Berguedà amb el Bages. Tot just arribant a les ruïnes de la casa l'estructura que més salta a la vista és la de dues tines picades a la roca viva.
La primera de les tines comptava amb un tros de paret circular a tot el volt amb una teulada avui desapareguda. Encara està enrajolada per dins, amb un petit relleix per sustentar el brescat. A l'interior s'acumula l'aigua i no es pot veure el fons.
La tina veïna no té rajols i de la paret que suportava la coberta només en resten indicis.
Els diàmetres respectius són 2.80 m i 2.60m, sent més fonda l'enrajolada (2.9 m a jutjar per la posició de la boixa) que la veïna (2.2 m aproximats).
Les boixes respectives donen a un antic camí, ara tapat per garrics i arboços, que baixava en pendent a peu de rocater.
No són l'únic testimoni vinícola de la zona, a pocs metres de les restes de la casa hi ha dues vetustes tines més, d'aspecte molt més primitiu i picades també a la roca, una és rectangular i la del costat rodona, molt plenes de rocs, però per sota el marge es poden veure les dues boixes i alguns relleus artificials, que permeten deduir unes dimensions modestes.
Castellet va ser habitat fins el 1959, any que els darrers masovers van haver de marxar. En Miquel, que llavors tenia 12 anys, m'explica que la casa va ser enderrocada i bona part dels seus elements van servir per restaurar una casa de Valldeperes.
Entre l'abundós enderroc encara resta força sencer el sostre de volta del celler.
Al costat d'aquest celler es conserva una cinquena tina integrada dintre l'edificació, ara molt coberta de bardisses. Està enrajolada i té un envà que la divideix en dues meitats, perquè la seva capacitat total era molt gran en relació amb l'escassa collita dels darrers temps, per això s'aprofitava tan sols una meitat cada any.
-o-0-o-
Un forat rectangular de 0.80 per 1.20 metres i de 0.20 m de fondo forma un bassal a pocs metres d'un petit cingle. L'escassa profunditat en relació a la superfície fa que en descarti la seva utilitat com a dipòsit d'aigua. Una mirada més atenta permet adonar-nos que entre el forat i el cingle s'estèn una superfície lleugerament més rebaixada que la del voltant, d'uns 2.30 m per 1.90 m, que té un relleu arrodonit al mig, com un ou ferrat. Aquesta hipotètica cubeta està decantada cap el bassal, com si hagués servit per moldre alguna substància i el forat en recollís el líquid.
Malgrat l'estat força erosionat en que es troba i la dificultat de treure'n conclusions, penso que estem davant un artefacte d'ús agrícola, per exemple per l'extracció d'oli, però d'un tipus molt rudimentari.
Al costat hi ha una altre forat allargassat, però aquest sembla tenir un orígen del tot natural.
Es accessible prenent una pista que surt a la dreta de la carretera que va de Cardona a Serrateix per Valldeperes, 1 km passat aquest poble.
Coordenades: 41º 55.208 N 1º 44.548' E i 41º 55.133' N 1º 44.651' E
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada