Els Casalots (Navès)

Al mig del que podem considerar l'istme de Pegueroles, entre Cal Santpare i Querol (terme de Navès, al Solsonès) hi ha unes roques voltades de camps per tots costats excepte per una llengua de bosc que s'hi atansa pel NE. El nom que hi trobem en el mapa és Els Casalots. Les coordenades són 41º 59.328' N. 1º 39.714' E.

Es tracta d'una sèrie d'àmplies codines ajuntades, la més interessant de les quals és la que queda sota l'ombra dels arbres. Tota l'àrea mereix ser explorada amb atenció: la paret que dóna a migdia està plena de forats i relleus, tal com mostra el croquis de dalt.

Davant d'aquesta paret s'estén un pla de terra d'uns 380 m2 tot ell anivellat i sobre-alçat respecte al camp contigu per un marge alt de rocs grossos i vetustos. Hi ha abundants vestigis per aquí i per allà de parets enrunades. Si es gratés el terra apareixeria fàcilment a la vista la distribució de les edificacions que hi havia hagut.

A la part alta de la paret hi ha una sèrie de curioses regates que s'allarguen en contínua pendent fins a l'extrem del rocam, podrien haver servit de suport a una teulada que descansés sobre unes bigues encabides dins el rengle d'encaixos més grossos. Sota aquest rengle n'hi ha de més petits que sustentaven possiblement el sostre de l'habitatge. 
Arran de terra fa diverses concavitats, una d'elles emmarcada per un marc cisellat, l'indret d'una premsa?.

petita balma amb paravent

A la roca que queda a l'oest, la mateixa sota la que s'arrecera una balmeta que sembla artificial, hi ha altres senyals, com ara diversos sécs per repenjar-hi teules i algun graonet, molt desdibuixat, per enfilar-s'hi.

Tot plegat havia de formar un conjunt de construccions que a més de servir d'habitatge també incloïa dependències agrícoles, bàsicament destinades a l'explotació de la vinya. Una vella tina esberlada, situada a l'extrem de la codina, ens fa avinent aquest passat vinícola. Al costat 10 esgraons picats a la pedra remunten fins al capdamunt de la roca, on trobem una altra tina, aquesta en bon estat i neta, amb un diàmetre de 1.5 m i una fondària visible de 2.4 m. Es coneix perfectament un cèrcol interior on descansava el brescat, és a dir la trama de fusta damunt de la qual s'aixafava el raïm. A un costat d'aquesta tina sembla haver-hi una depressió, que plena de fullaraca com està, podria amagar una segona concavitat o potser es tractava de la ubicació d'una antiga premsa de biga.

Donant una volta pels rocs de la zona apreciarem una fornícula rectangular i vertical, hi havia posada la figura d'un sant que previngués dels mals a les collites?.

S'hi pot anar per diferents rutes, una opció és per la carretera Manresa-Solsona: passat Cardona s'agafa el trencall de Navès fins a Sorba, on es gira a l'esquerra per davant l'església i el cementiri, es passa pel costat de Querol (els indicadors diuen Carol) i a cal Santpare, on creua la carretera, es tomba a l'esquerra. Al cap de 400 m més, davant de Cal Fuster, una pista a l'esquerra porta als camps, aparqueu aquí mateix i tireu pel mig del bosc en direcció a una placa d'Àrea Privada de Caça, al cap de 250 m sereu a lloc.

(Aquesta ressenya és extracte de la publicada el desembre del 2012 a La mirada de l'òliba sota el titol Pegueroles: indrets del passat rural).