La Sala (Navàs)

Entre St Cugat del Racó i St Pere de les Cigales, a Navàs (Bages) s'estèn un epicentre d'interès arqueològic i històric en el que és possible trobar vestigis de gairebé qualsevol època: se n'han trobat de neolítics, ibèrics, romans, medievals,.. i molts d'ells força curiosos. A Torcularium i al blog germà de la Mirada de l'Ôliba ja n'hem fet ressenyes oportunament, podeu trobar-hi per exemple la Cova del Lladre, les Tines de St Pere, les dels Caus, el molí d'oli de Sallés, etc. Sembla que havia existit també un convent dit de Puigmaçò, del que ara no queda a penes rastre. 

La permanència continuada de vida i activitat en aquesta àrea la deurien facilitar l'aigua d'algunes fonts, que segons els patrons de consum actuals trobem escassa, però que bé deuria ser suficient. Actualment encara raja una font, amagada entre densa vegetació, damunt mateix de la balma del Racó o de la Sala.

La balma antigament també estava habitada, no queden parets al davant (probablement desmuntades per aprofitar-ne els carreus per les masies veïnes) però es poden identificar fàcilment alguns graons en una roca i uns relleus al terra que es correspondrien amb l'encaix de la polleguera d'una porta. Sobre la pètria barbacana hi trobem un rec que desvia l'aigua de la font cap a una vora i alhora impedeix que regalimi l'aigua de pluja cap a l'interior.

A tocar de la balma hi ha la casa de La Sala i entremig una construcció paredada que guarda al seu interior unes tines que avui, quan plou, s'omplen d'aigua però que originalment eren de vi. Estan excavades a la roca i es nota que la paret que les envolta va ser afegida molt desprès perquè un tinardó queda ficat a sota del traçat de la paret. Més que un tinardó deuria tractar-se d'un funyador per xafar el raïm, al costat hi veiem la pròpia tina, d'un diàmetre més gran i unes escales picades a la mateixa roca que baixen a trobar el brocal.

Que es tractava d'una estructura vinícola no hi ha dubte, les tines d'aquest tipus abunden pels voltants i fins i tot hi abunden d'una manera poc comú trulls o bases de premsa de biga que tenen una antiguitat com a mínim alt-medieval, com és el cas del l'Horta del Soler, de Puigmaçó, de La Sala I i de La Sala II. L'aigua potser anava justeta però de vi no en faltava.

A la tina encerclada per una paret cal afegir una altra que queda fora del recinte i que fins fa poc lluïa un volt d'herbes i bardisses força notable, però la tasca incansable d'en Ramon i en Jaume Corominas han permès deixar al descobert l'autèntica dimensió d'aquest artefacte.

Un cop s'ha vist net del terra de la colgava aquesta tina mostra visible la boixa i fins i tot un canal de pedra d'interpretació dubtosa, a no ser que hagués estat afegit en un re-aprofitament posterior de la tina com a dipòsit d'aigua pel rec dels camps.

Unes escales d'accés han sortit també a la vista picades en el marge de roca.

I per acabar-ho d'adobar la que potser haurem d'anomenar Base de Premsa III de La Sala, doncs una nova estructura d'aquest tipus ha aparegut sota terra al costat mateix de les tines.