L'origen d'Aguilar de Segarra (Bages) es troba en un castell que ja existia el s X dalt de la carena que ara se'n diu del Cementiri, al nord de l'actual terme municipal. Més tard, a la Baixa Edat Mitjana, el poblament principal es trasllada al pla de sota, on fins 15 masos ocupaven els voltants de l'església de St Miquel, la mateixa que ara apareix reformada i amb una llinda del 1714.Tot això m'ho explica detalladament la Roser Parcerisas mentre fem camí des del barri de St Miquel cap a la rasa de Ferriola. La Pesta negra i altres infortunis es van ocupar de reduir dràsticament el nombre d'aquells masos. Més tard alguns dels que quedaven es van traslladar per formar el Raval, el barri actualment més poblat.
La Roser m'acompanya fins una tina excavada a la roca que ella menciona en el seu llibre (1) i que es trobava pròxima al mas Cucala, un dels que van desaparèixer.
Al final la Dolors, propietària del tros, ens indica l'indret precís de la tina i el Pere, un altre veí, ens hi acompanya.
Cal destacar que es troba al costat mateix del camí antic de Fonollosa a Calaf, un camí del que en aquest punt insinua el seu traçat original, lleugerament més tort que l'actual, que passa recte molt a prop.
Per anar-hi cal situar-se en una cruïlla de carreteretes asfaltades que apunten en tres direccions: cap el S el Raval d'Aguilar i l'Ajuntament, cap a l'O el barri de St Miquel i el castell, i cap a l'E Fonollosa. La tina queda dalt de la roca que es divisa des d'aquesta cruïlla, 60 m cap el SO, a l'altre costat d'un camp.
Coordenades: 41º 44.777' N 1º 37.940' E
(1) R. Parcerisas, Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'estudis del Bages. 2000.
Nota de R. Parcerisas: Pel què fa a Cucala el significat d'aquesta paraula és el nom d'un ocell que també es coneix com a cornella. Entre Castelltallat i Fonollosa existeix un mas que també es diu així. T'envio la definició del diccionari Català-Valencià-Balear.
1. CUCALA f.
|| 1. Ocell de la família dels còrvids, espècies Corvus corax i Corvus corone (Empordà, Vallès, Val., Mall., Men.); cast. corneja, grajo. Los del castell eren a la fi del gra de la provisió e menjaven ja rates e cucales e los cuyros dels pavesos, Pere IV, Cròn.
|| 2. Ésser fantàstic al qual s'atribueix la missió de vigilar pels carrers per a tupar el qui treu el cap per la finestra (Montoliu Voc. Tarr.).
|| 1. Ocell de la família dels còrvids, espècies Corvus corax i Corvus corone (Empordà, Vallès, Val., Mall., Men.); cast. corneja, grajo. Los del castell eren a la fi del gra de la provisió e menjaven ja rates e cucales e los cuyros dels pavesos, Pere IV, Cròn.
|| 2. Ésser fantàstic al qual s'atribueix la missió de vigilar pels carrers per a tupar el qui treu el cap per la finestra (Montoliu Voc. Tarr.).



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada