Encara que el rebaix de la pista ha fregat els fonaments, la construcció sobreviu sense fissures que arrisquin per ara la seva integritat. Malauradament la barraca que hi havia al costat de ponent sí que ha desaparegut, tot i que es coneixen les filades de rocs que delimitaven el seu perímetre. Per aquella banda hi hauria d'haver el brocal de la tina, però ara no és possible veure'l sota l'enderroc.
Li calculo una fondària de dipòsit d'uns 3.2 m per un diàmetre de 2.4m, tot i que les rajoles han desaparegut íntegrament. Tampoc es conserva la coberta, que deuria ser inclinat a una aigüa.
La pista a cal Sargantana és d'ús privat i està vetada als vehicles, però s'hi pot anar a peu des de les proximitats de cal Torre, al nord del poble de Castellfollit.
Coordenades: 41º 40.473' N 1º 42.132' E
De Castellfollit es pot afirmar, tot i que no ha estat explorat exhaustivament, que és un dels termes del Bages amb més nombre de tines a peu de vinya (concretament el segon després de Pont de Vilomara i Rocafort). La seva posició rellevant en aquest terreny li hauria de permetre fer com altres municipis de la comarca (Mura, Talamanca o Rocafort) que hores d'ara es troben en fase de declarar BCIL (Bé cultural d'interès local) les seves tines. Vinculant-lo amb aquest patrimoni promocionaria el seu nom en el terreny enològic, sobretot tenint en compte que ja hi ha cellers que apareixen a les guies d'enoturisme (Maials, per exemple).





Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada