El que segueix és una còpia parcial d'una ressenya que vaig publicar fa tres anys en el blog La mirada de l'òliba. L'incloc aquí perquè penso que no podia quedar fora d'un blog tan especialitzat en el tema com aquest.
La Manresana és avui un petit grup de cases conegut sobretot per la silueta de la seva magnífica torre, fàcilment visible des de Prats del Rei (Anoia).
Malgrat la seva modèstia aquest indret ha estat protagonista destacat en diversos moments de la història, per exemple durant la Guerra de Successió. Però avui recularem molt més enrere en el temps:
Els cups presents pels volts de la Manresana no estan ben datats del tot. Sabem que poc abans de l'any 1000 tot això era frontera i terra de ningú. El conreu de la vinya es deuria anar escampant un cop instal·lats els senyors feudals i temps després de que haguessin arribat els pagesos pioners, que van deixar també mostres abundants d'hàbitats i necròpolis (1).
El cup de cal Rabassaret
Una manera d'acostar-se a la Manresana és des del PK 3.7 de la carretera que va dels Prats a Igualada. Davant de cal Passada s'agafa una pista de terra sense indicadors que ens durà a través dels camps. El cup de cal Rabassaret es troba en unes roques a l'esquerra d'aquesta pista, al costat d'un pla boscós, a 600 m de la carretera.
Té aspecte d'antic, però està força sencer, fa un diàmetre i una profunditat d'uns 2 metres i una sèrie de forats que el circumden. No hi ha senyals de premsa i segurament la verema es xafava sobre un empostissat de fusta. També pot ser que els forats del voltant sostinguessin les columnes d'una teulada o coberta de fusta. A la part baixa encara és visible la boixa.
Cup de Boladeres
Seguint la mateixa pista uns 200 m més enllà arribem a les ruïnes de can Boladeres. El cup està senyalitzat amb un petit rètol a peu de camí, cal saltar un parell de marges per arribar-hi.
També és rodó i d'unes dimensions similars al del Rabassaret, però aquest té al costat una segona cavitat que probablement servia per xafar el raïm. El forat de sortida està molt engrandit per l'erosió de les parets.
Es troben a 200 m en línea recta al S de la torre de la Manresana i a 40 m escassos al N de can Sala. L'indret és visible des de la pista gràcies a un rètol informatiu que en dona detalls.
Formen un conjunt de dos cavitats independents, una de rodona, força conservada, d'uns 2 m de diàmetre per 1.50 m de fondo, i al costat un altre possible cup (encara que també podria haver tingut una funció diferent), una mica peculiar, de base quadrangular, parets molt llises i una mena de cúpula interior amb un forat d'accés quadrat. Llàstima que es troba esberlat per la fractura del marge.
Més cap al S, prop de cal Seuba hi ha dos llocs amb vestigis de poblament del segles IX o X. Prop d'aquestes necròpolis els arqueòlegs hi van trobar senyals de possibles bases de premsa. Avui la zona està tan atapeïda de bosc i matoll que gairebé no s'hi passa.
Un altre vestigi de construccions antigues es pot veure al peu de la roca on s'aixeca La Masia, a uns 700 m de can Sala seguint el camí de ca l'Espanyol.
Cup de cal Mensa
Canviem totalment de direcció, Cal Mensa queda al N de la Manresana, cal travessar la carretera d'Igualada i a 330 m hi ha la casa. El cup és a la part del darrera, uns 50 m cap a llevant, en un ressalt sota unes alzines. El lloc no està gaire net però el cup es pot veure bé, fa uns 2.10 m de diàmetre i de fondo, tot i que hi ha un bon gruix de terra que ha permès arrelar una alzina.
(1) Tots aquests cups apareixen citats a Catalunya Romànica, Vol. XIX, Penedès-Anoia, J. Enrich , i Vol. XI ,Bages, A. Mazcuñan i F. Junyent, (Digec).
L'obra mereix ser consultada per acabar de fer-se càrrec dels vestigis d'època medieval propers a la Manresana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada