Bonica mostra de tina aïllada enmig del bosc, que conserva encara el sostre i que queda un xic amagada en un indret poc transitat del Parc Natural de St Llorenç, a poca distància de la tina Solitària del post anterior.
Un cos central rodó bastit amb pedres i morter de calç era flanquejat per dos coberts annexes de pedra seca, dels que en una banda resta encara un tros de mur de poc més de 1 m d'alçada i a l'altra costat només uns rengles de pedres, indicis d'altres murs.
L'interior enrajolat fa un diàmetre de 2.60 m i una fondària de 2.80 m comptant des del graó interior, on es recolzava el brescat. No es pot observar la boixa, colgada com està de terra i vegetació.
El nom d'aquesta tina no és el del pagès que la menava sinó de qui li va mostrar a en Miquel Ballbè, que la va incloure en el seu inventari del 1993, una època que el bosc estava molt més esclarit que ara. Actualment rep poques visites però val la pena acostar-se a aquesta i a la seva veïna Solitària per copsar el profund canvi paisatgístic que ha sofert l'entorn en cosa d'un segle, en que s'ha passat d'un medi totalment humanitzat en el es feinejava la vinya entre barraques i marges de pedra seca, a un espès bosc poblat per senglars i feristeles.
Queda per damunt del mateix camí d'anar a la tina Solitària, però uns metres més enllà, tot just per sobre del revolt que fa al travessar el torrent.
Coordenades: 41º 41.392' N 1º 56.311' E
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada