Una visita a la Provença és una opció més que vàlida per un pont o un cap de setmana llarg, molts dels seus punts d'interès es troben tant sols a quatre hores de La Jonquera. Un d'aquests possibles destins és el massís del Luberon, amb un reguitzell de pobles encinglerats i un Parc Natural on val la pena perdre's entre boscos i construccions de pedra seca.
El Fort de Buous (Buoux en francés), a prop del poble del mateix nom, deu la seva importància històrica a l'estratègica situació al centre de les vies de penetració a la muntanya. Avui hi anem a donar una ullada perquè el lloc mereix una visita encara que els artefactes vinícoles només en siguin l'excusa.
L'ocupació d'aquest vast esperó calcari, encinglerat pels quatre costats, es remunta a l'època celta-ligur, més tard serà refugi dels valdesos del s XII (perseguits igual que els càtars), més tard refugi de protestants durant els conflictes religiosos fins que cap allà el 1660 en Lluís XIV, interessat en afeblir les independències regionals, n'ordenà la seva destrucció. Malgrat tot, el 1845 estava encara habitat per 250 ànimes.
 |
| Vista d'un cup... |
 |
| ... i la boixa o brocal |
A parer dels experts una de les anomenades cisternes que podem veure actualment dins el fort era més aviat un cup de planta rectangular, amb una boixa que surt de cara al parell de sitges que veiem a la foto de sobre.
En Michel Bouvier, que ha estudiat de prop els elements vinícoles rupestres de la zona com són les tines (cuves vinaires) i cubetes de trepig (fouloirs), menciona que antigament es coneixien fins a una vintena d'aquests elements escampats per la vall de Buous.
En un altre punt, a la imatge següent, podem veure un contrapès de premsa posat vertical a terra, en un lloc que no li correspon, davant d'una altra sitja.
Per tot el castell proliferen els habitacles tallats a la roca.
Els forats que servien de sitja, cisterna o dipòsit d'oli o de vi palesen la importància de l'emmagatzematge de provisions en aquest encimbellat poblat.
Per baixar del cim unes espectaculars escales tallades en el cingle ens permeten de retornar cap el camí d'accés.
Un cop passada la gran balma que hi ha a mig camí podem veure entre la vegetació un fouloir rectangular obert al costat d'una tomba, un d'aquells diversos elements rupestres estudiats per en Bouvier. En aquest cas no hi ha dubte de que servia per trepitjar el raïm.
 |
| Escales d'accés |
 |
| Castell i estances rupestres |
 |
| Camp de sitges |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada