Dins de la tosca simplicitat que caracteritza les bases de premsa medievals, aquesta destaca perquè encara es manté neta, sencera i ocupa tota una roca que s'aixeca poc més d'un metre sobre el terra. Es coneixen perfectament els encaixos corresponents a l'estructura de fusta i un plat o calcatorium d'uns 3 m de llarg, amb una silueta poligonal que ressegueix el perímetre de la roca.
A la imatge superior la presència de l'Isidre ens ajuda a copsar les dimensions de la roca.
Suposem que la feina del premsat es realitzava en dues fases, l'ample plat era zona d'un primer trepig del raïm i en una segona operació passava a ser espremut per la premsa de palanca ubicada en el mateix lloc. Al no haver cap pica de recollida el suc circulava cap a una vora oberta del plat on es recollia amb algun recipient ceràmic o de fusta.
He d'agraïr a la Salut i en Pep, de la masia d'Escardívol, l'estona que em van dedicar per mostrar-me aquesta i altres interessants peces del passat rural del Berguedà. L'hem anomenat del Forn de Vidre perquè aquest és el nom que tenia el mas més proper, situat 160 m més al N, on hi havia hagut un forn d'aquest tipus. Avui encara es possible trobar vidres menuts al voltant de les runes.
En el s XVII el mas del Forn de Vidre s'anomenava Torrent-Pregon Subirà, més avall hi havia Torrent-Pregon Jussà (actualment es diu La Barraca), tots dos prenien el nom del torrent proper i ambdós pertanyien a la família Escardívol (de Viver i Serrateix, Berguedà). Tant a Escardívol com a La Barraca ja els hi hem dedicat anteriorment dues respectives ressenyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada