Són un parell de tines aïllades obertes a la roca viva, enmig del bosc, a primer cop d'ull senzilles i austeres, sense indicis d'una coberta i que es troben agradablement netes de vegetació i noses.
La tina més gran és la més propera al marge, per on advertim una boixa un xic erosionada. El diàmetre és de 2.40 m i està excavada en un desnivell que fa que el fondo es trobi a -2 m del llavi més alt i a -1.30 m del llavi inferior. L'acompanya una tina satèl·lit de 1.60 m de diàmetre per 1.60 de fondo.
El que d'entrada semblen unes tines senzilles amaga en realitat el secret d'un estri que havia d'encaixar en uns relleus que, amb una mirada atenta, podem contemplar en el perímetre intern de les cavitats.
Comunicant les dues tines hi ha un forat que, vist pel cantó de dins de la petita, queda situat a -0.50 m de la vora, dins un sots-relleu en forma de T invertida. Oposada diametralment hi ha una altra T invertida, aquesta sense forat.
Una línia horitzontal que uneixi les dues T entraria pel forat a la tina gran i passaria per sobre del seu llavi inferior, el que dona al marge.
La tina petita no és una circumferència perfecta, a cada costat fa dos rebaixos oposats simètrics, que cauen verticals i que a mitja alçada formen una L poc definida.
Tot plegat fa pensar en un peculiar sistema per compartimentar la tina petita o bé en la inclusió dins la mateixa cavitat d'un sistema de premsat, però cap de les opcions la veiem prou clara.
Tot plegat fa pensar en un peculiar sistema per compartimentar la tina petita o bé en la inclusió dins la mateixa cavitat d'un sistema de premsat, però cap de les opcions la veiem prou clara.
A la tina gran hi ha també dos encaixos picats en el caire superior, que queden esbiaixats respecte al forat que intercomunica les dues tines, un dels encaixos es troba a 2 m en línia recta del forat i l'altre a 0.85 m.
L'indret enmig del bosc on es troben aquestes tines avui pot semblar solitari, poc avinent i allunyat de qualsevol casa, considerant que la més propera, Pedrós, ja tenia la seves pròpies tines (entrada anterior). Però a molt poca distància ens adonem d'un gros apilotonament de rocs i de restes de murs molt desfets entre la molsa i la vegetació, és fàcil imaginar que antigament existia aquí un mas del que ara no en sabem el nom però que formaria part del veïnat de Pedrós i de la parròquia de St Amanç. Crec que una prospecció acurada ens donaria evidència d'aquest mas i l'edat de les seus vestigis ens indicaria també l'edat de les tines.
Pedrós forma part actualment del terme de Sta Maria de Merlès (Lluçanès). S'hi arriba per una pista que surt del PK 11.1 de la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès.
Coordenades: 41º 57.048' N 1º 58.108' E
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada