Tina de l'Estrada

Forma part del patrimoni inventariat del terme de Lluçà, on apareix qualificada de tina d'aglans malgrat que les seves característiques indiquen que va ser construïda amb la intenció de fer-hi vi.
Es troba excavada en la roca d'un marge de no gaire alçada, per damunt s'aixeca una paret circular feta amb pedres de molt diversa mida. En un costat de la paret, el que mira a ponent, podem identificar l'antiga entrada per on s'abocava el raïm.

Es força visible la boixa emmarcada en el marge sota una llosa horitzontal. Aquesta llosa porta escrita una data borrosa de la que s'endevinen a penes un 6 i un 7, potser deia 1687?

El diàmetre útil de la tina és d'uns 2 m. La coberta està ensorrada i l'enderroc i la vegetació n'omplen l'interior, però es pot apreciar la presència per dins de cairons que no són els clàssics envernissats de color terrós de 40 x 40 cm, aquests fan uns 30 cm de costat i són més descolorits. Potser el s XVII, de quan sembla ser aquesta obra, no s'havia imposat encara la rajola corba de 40 cm.

Al costat, molt amagada sota uns blocs que semblen posats expressament, hi ha una segona cavitat, potser una altra tina o bé el funyador.

A pocs metres de la tina hi ha una petita balma obrada, d'un metre i mig d'alçada, que passa desapercebuda entre la vegetació del bosc, amb una entrada de pedra treballada en forma d'arc, que tot i que en Jan, de 10 anys, insisteix que és la caseta d'un hobbit, jo em decanto més per suposar-la una curiosa barraca de vinya.

La tina es troba 70 m a l'O de la casa de l'Estrada, actualment dedicada al turisme rural. L'accés està indicat 800 m al S de Sta Eulàlia de Puig-Oriol, en direcció a St Martí d'Albars (Lluçanès).