Sota les llargues viseres de roca dels contraforts de Puig-Gili (Pont de Vilomara i Rocafort, Bages) s'hi van obrar diverses construccions entre les que hi ha les Balmes Rojes, que ja coneixem, i aquesta balma del Racó dels Manresans on hi trobem, ja fora de l'aixopluc de la balma, les tines de l'Olla, batejades així per en Miquel Ballbè a principis dels anys 90 de la passada centúria. Una olla vella trobada en el mateix indret en va inspirar el nom.
El conjunt el formen cinc tines: a primer terme ens criden l'atenció dues de planta rodona que encara conserven el sostre, seguidament una edificació de planta rectangular ocupada per dues tines d'interior quadrat i finalment, per sobre de les anteriors, n'hi ha una altra de rodona molt deteriorada.
La capacitat total d'aquest grup volta les 447,28 càrregues de vi (54.300 litres). Aquest volum implica una superfície de vinya associat d'unes 105.5 quarteres aproximades, o sigui unes 31 hectàrees o unes 44 vegades el camp de joc del Barça, segons els rendiments habituals (4,24 càrregues per quartera), però tot en un terreny abrupte i costerut. Cal suposar també que el rendiment dels ceps no deuria ser gaire alt tenint en compte el poc gruix de terra que hi ha sobre d'un sòl tan pedregós i, per tant, l'extensió podria haver estat superior en el supòsit de que les tines s'haguessin omplert del tot, cosa que dubto.
En qualsevol cas el que més xoca és que el centre productiu d'aquesta extensió de 44 camps de futbol quedés penjat aquí, a 40 m de la balma en un pendent esquerp i d'accés complicat, si més no tal com estan avui els camins, que de fet no n'hi ha.
La proximitat d'altres nuclis dedicats a la verema com les Balmes Rojes, les tines del Malpas, els Ermitanets i les que deuen haver desaparegut, fan pensar que l'extensió de vinya dotava a aquestes clotades d'un panorama completament agrícola i domesticat, radicalment diferent de la boscúria i salvatgia actuals. Només les tines, les barraques i els indicis de feixes entre els pins han restat com fòssils d'aquell passat.
Afegeixo que em sorprèn com en aquesta zona no es veuen brots d'arbres fruiters entre el bosc, ni cirerers, ni ametllers o magraners, dels que sí en trobem exemplars silvestres en altres bandes on hi ha tines, degut a la costum de tenir-ne a prop de les antigues vinyes. Ni tampoc es veuen brots d'ullastres o oliveres. Potser la febre vinícola pre-filoxera va arraconar qualsevol altre conreu.
Per acostar-se al Racó dels Manresans podem fer servir l'itinerari del següent enllaç on hi ha les tines de l'Olla indicades a les proximitats d'un agut revolt:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7854565
des del revolt cal entrar uns metres dins el torrent i tot seguit remuntar per la nostra esquerra, sense un camí clar, fins a assolir la base de les tines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada