La Font de la Canya

L'any 1997 en Xavier Esteve, un jove estudiant d'arqueologia d'Avinyonet del Penedès, va notificar l'existència d'un poblat ibèric fins llavors desconegut. Els vestigis havien aflorat després d'uns rebaixos de terres fets amb finalitats agrícoles dalt de l'estret i allargassat turó de la Font de la Canya. L'elevació, que es localitza entre dos torrents que conflueixen a prop de l'església de St Pere d'Avinyó, va començar a ser excavada a partir del 1999 per un equip de la Universitat de Barcelona, donant al llarg d'aquests 16 anys uns resultats espectaculars entre els que cal destacar les traces més antigues del conreu de la vinya i de l'elaboració del vi a Catalunya.

Està clar que l'afirmació anterior està subjecta a allò que ens ofereixin descobriments futurs, però de moment a dalt d'aquesta elevació els investigadors han identificat indicis de viticultura datats d'una primera Edat del Ferro (s VII aC), període anterior a la cultura ibèrica. S'hi han trobat per exemple moltes llavors de raïm i restes de brisa resultant del premsat.

La part més visible del conjunt la composen una zona d'habitatges i un extens camp de sitges on es guardaven cereals i productes agrícoles. La cronologia de les troballes s'estén fins el s I aC.
Una monumental estructura de planta oval, excavada l'any 2014, situada en un extrem més baix, es creu que va servir de celler de vi fins el 250 aC.

L'indret era un centre d'emmagatzematge i comerç, l'abast dels seus intercanvis inclou els pobles mediterranis de l'època: fenicis i grecs, però també destaquen alguns estris metàl·lics provinents de Centre Europa.

Val la pena apuntar-se a algun dels actes que s'hi realitzen per sentir-ho explicar de boca dels experts. Actualment el conjunt s'està adequant per fer-lo més apte per la visita, i a Avinyonet hi haurà un centre d'interpretació.

Els descobriments de la Font de la Canya han donat peu als eslògans "Avinyonet, l'origen de la vinya" i "Penedès, l'origen del nostre vi", per tant el jaciment no és tan sols una peça cabdal de la promoció turística i de la economia locals sinó que afegeix una aureola simbòlica que els penedesencs aprecien especialment.

Recentment s'ha publicat una guia arqueològica de 235 pàgines luxosament il·lustrades (1), que ha estat presentada primer a Avinyonet i després, el passat dia 1 d'octubre, a Vilafranca, a la sala d'actes del Consell Comarcal, on es va fer palès l'interès que desperta el jaciment. En la presentació del llibre en Dani López, co-director de les excavacions, va fer menció de que tot i que la promoció funciona prou bé encara són escassos els recursos dedicats a la recerca, mentre que el president de l'Institut d'Estudis Penedesencs, Albert Tubau, va pronosticar de que al llibre li caldrà en poc temps una reedició augmentada perquè de la Font de la Canya han de sortir encara noves sorpreses (2).

(1) La Font de la Canya, Guia arqueològica. Dani López, David Asensio, Rafel Jornet, Jordi Morer. Il·lustracions de Francesc Riart.  Institut d'Estudis Penedesencs nº200, juliol 2015

(2) Els treballs d'investigació s'han dut a terme gràcies al suport d'entitats públiques i privades però crec que cal mencionar sobretot la col·laboració del propietari de la finca la Gramanosa, el Sr Mauricio Botton, que hi ha contribuït fins i tot econòmicament.