Base de premsa de biga de la Casanova

La Casanova (a tocar el km 11 de la carretera de Tavertet) ja no té res de nova, fa dècades que està abandonada i coberta de vegetació, no passaran gaires anys més perquè s'acabi d'ensorrar del tot. En Quirze Parés, en el seu conegut llibre (1) menciona com a data de construcció el 1784, tot i que el nº que figura a la llinda sembla més un 1794. 

En el mateix llibre també diu que "A sota la Casa Nova, en una gran pedra, hi ha dos forats cilíndrics, 3 bassetes molt petites i una canaleta de desguàs (?)".  L'interrogant o la perplexitat acompanyen sovint a Parés quan troba forats a les roques per diferents racons del Collsacabra.
En Francesc Roma, que ja hi ha estat, m'acompanya fins a la gran pedra. Aviat hi trobem una explicació, el que sustentaven els forats era un aparell força més antic que la pròpia casa: un trull medieval o premsa de biga que podria tenir fins a 1000 anys d'antiguitat.

En els forats rodons que s'observen a la foto s'apuntalava l'arbre (dos pals verticals) que treballava a pressió. A l'altre costat del quadrilàter de color clar hi a un altre forat allargat o basseta on es recolzava l'altre arbre, el que aguantava la tracció del braç de palanca. Transversalment a aquests arbres es situava la palanca o biga que pressionava el raïm ensacat i ubicat en el centre del quadrilàter.

Es de preveure que a poca distància dels forats rodons hi havia un contrapès on es fixava el mecanisme de torn o de cargol que permetia baixar l'extrem de la biga. 

Per fer-nos una idea més gràfica ens pot il·lustrar aquesta imatge extreta d'un Beatus medieval. Cal només comprendre que en el nostre cas la zona de trepig era el quadrilàter blanquinós de roca i que a banda i banda hi anaven encaixats els pals drets de l'estructura.

El most rajava cap a un costat per un regueró. Es el rec en forma de Y que s'endevina a la dreta de la propera foto.

(1) Quirze Parés. La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Rafael Dalmau Editor, 2001